Mentre busco la son

Avui que no tinc son, o més ben dit, que no puc dormir - que no és el mateix -, aprofito per a passar a net algunes notes que tenia de Setmana Santa. Això és perquè m’ha vingut al cap que uns dies de vacances sempre van bé. (Vol dir que els necessito?). Recordo que aquells quatre dies vaig estar pensant en coses estúpides de la vida. La primavera t’accentua els sentits i sota qualsevol estímul estem disposats a esgarrapar fins al fons de la nostra ànima per a trobar respostes o indicis que ens semblen transcendentals. Aquesta última frase ja es presta a encetar debats o esgarrapades paral•leles: com reaccionem als estímuls?, existeix l’ànima?, en referència a què diem que quelcom és transcendental? Uf... Doncs tot i que la primavera acaba de començar, esgarrapar esgota i no sempre és bo perquè, en excés, intoxica.

Així que enlloc d’esgarrapar tant m’he dedicat a gratar una mica la superfície i ja està. Per exemple, he estat revisant alguns correus electrònics antics per anar fent neteja i n’hi ha un que m’ha fet molta gràcia. Feia conya d’aquests correus massius que s’envien i que al final et demana que segueixis la cadena amb no sé quants amics si no vols que et passi el pitjor dels pitjors en aquesta vida, com per exemple que, si no reenvies el correu a tres mil persones se’t cagarà al damunt una vaca voladora a les 17:23 del primer dimarts de maig. També en estupideses com aquestes és amb les que passo l’estona a veure si em ve la son.

També em faig preguntes tontes: per què no fem mai cas de les alarmes?; sóc jo que no sé dur paraigües i per això no m’agrada, o és general?; per què responem que volem un cafè sol quan tot dient que volem un cafè n’hi hauria d’haver prou?, etc. I passo d’una pregunta a una altra ràpidament perquè no hi ha resposta immediata. Avui en dia no ens sentim satisfets sense aquesta immediatesa, ho volem tot al moment. I no ho critico, hi ha respostes o estímuls que necessitem al moment perquè si no, perden tot el seu valor. Però també n’hi ha d’altres que les hem de deixar reposar per a apreciar-ne tota la seva essència. I tot això no té res a veure ni amb paraigües, ni amb alarmes ni amb res del què he estat comentant fins ara, però és el què té anar explicant coses tal com raja quan no pots dormir.