dissabte, de setembre 26, 2009

Quadre mèdic

És una experiència francament curiosa la d’intentar triar un metge del quadre mèdic de l’assegurança sense cap mena de referència. Suposo que molts ens hem trobat en aquesta situació. Hom comença cercant l’especialitat del metge que necessita, una feina molt senzilla sobretot si es segueix l’índex. Però les facilitats acaben aquí. I ara què?

La ubicació de la consulta por servir de guia, però sobre quin patró? Potser és que el millor metge té un despatx al Passeig de Gràcia? Com que respecte això en tic seriosos dubtes, queda descartada aquesta opció. Tot i que si altres vies em porten a haver de triar entre dos metges i un em queda més a prop de casa, llavors sí que ho tindré en compte.

Al final, em decideixo per l’opció més científica de totes les que se m’han ocorregut: com que inevitablement els noms i els cognoms de la gent ens fan visualitzar cares, o almenys això és el què em passa a mi, doncs la cara que em generi més confiança, guanya. Molt científic, oi? Doncs no passa res, si estàs bé o no segur que no depèn del metge.

01/07/04 - La lluitadora

LA LLUITADORA

Reina de camps
i castells, de pedra
picada amb gràcia i traça,
testimoni de sangs.

El cancell il·luminat
t’anuncia indecisa.
Entres a la lluita
ben armada amb ferro
a l’ànima i acer al cor.

Sobrevius? Sí, certament.

Barcelona, juliol de 2004

28/01/04 - Esclats

ESCLATS

Que vinguin tots
fent vots incauts,
sagaços pits
ben arraulits
entreu complerts
al circ, caps cots.

Esclat pelat
de foc capit
crida el mot
vestit de nit
marxi amb fred
la resta, cos refet.

Barcelona, 28 de gener de 2004

25/09/03 - El cor i el cap

EL COR I EL CAP

Frustrats de cap
i revoltats de cor,
tots som colpits
quan la natura enganya.

Però la nova llei
mou l’ànima rovellada
perquè l’estancament mata;
de cor i de cap.


Barcelona, 25 de setembre de 2003

12/11/02 - Tardor

TARDOR

Si em fas sentir
perdut en la memòria
sovint creuré
que el dia no se’n va.
Però ara la nit
escapça el jorn amb ganes,
capvespre prest,
la tardor ve i s’instal·la.


Barcelona, 12 de novembre de 2002

19/06/02 - Paciència

PACIÈNCIA

El ble dictamina
el temps de l’espera,
amb paciència divina
la farem austera.

Barcelona, 19 de setembre de 2002

12/07/02 - L'esguard i la força del temps

L’ESGUARD, LA FORÇA I EL TEMPS
(25 anys)

Quan amb el gest esquiu
que suaument planteges
inclines el cap,
l’esguard et balla
i les comissures parlen.

Força i valor
per urpejar el perill,
voluntat latent
per burlar el fat.

El temps no és absolut,
curull d’espais fecunds,
els omples amb delit
mentre jo els recullo abstret
per entregar-te’ls purs.

Gaudim-los!
N’hi haurà molts més...


Barcelona, 12 de juliol de 2002

Paraules espontànies, potser sense sentit

Paraules espontànies, potser sense sentit
No hi ha parer de vida oculta,
només cabòries d’inconscient.
Saber si el pou et pren la vida
o simplement t’arrecera,
et vindrà de nou
com la sobtada gelosia
que garbella l’ànima freda.
Barcelona, 13 de febrer de 2002

18/02/02 – Febrer (Barcelona)

El dia baixa, la son destorba, la nit s’acosta. Veiem com mulla la llum del dia; el febrer espia. No cansa el sol sinó l’ardor, de la baldufa i el seu plor. No té sentit la història escrita perquè el cervell guia la tinta. Brau. Bru. Suau. Creu. Cru. Parleu.
(al bloc )

28/11/98 – NEU (Can Felip, Maçaners)

Una fina capa blanca ho cobreix tot. Aquesta nit ha nevat. Des de la finestra estant, aquest nou paisatge m’impressiona. Ahir feia fred però tot tenia el seu color. Ara, la neu només remarca les formes. S’han perdut les fulles seques i daurades que cobrien el terreny de l’esquerra. Sí que distingeixo el pedrís que separa l’entrada del mas del bancal central, però només perquè sobresurt un parell de pams. Més cap a la dreta, en sentit oposat al Pedraforca, els reguerons i petites valls que l’aigua a creat sobre la sorra de terra argilosa (l’infern de les rodalies) només sé que hi són perquè ahir els vàrem visitar (i gaudir!).
És la meva primera nevada d’aquest any, física, perquè encara tinc l’ànima freda de l’última glaçada.

diumenge, de setembre 06, 2009

30/08/09 – El de l’espigó

Aquest nen que recordo amb un somriure melancòlic, fins a l’edat de 9 anys estiuejava en un poble de la Costa Brava. El veig gaudint com un boig tot saltant de roca en roca a l’espigó i caçant crancs amb la poc depurada tècnica del caçador autodidacta.

Quina alegria de nen! A cada pas, dues roques i un forat, una decisió que determina el camí. I ell la pren seguint el seu instint. És sorprenent, no dubta mai. Ja ha fet camí i llavors baixa cap a les roques en contacte amb l’aigua. Els cranca no l’esperen, però ell els buscarà i els trobarà.

El repte era caçar crancs i el camí, els passos inevitables a fer per a aconseguir-ho. El nen tenia clar el repte, el sorprenent vist des d’un ulls d’adult és que no només no dubta en fer el camí ple de decisions per les roques, sinó que a més el fa amb una energia (passió?) difícil de descriure perquè es percep en la mirada, en l’expressió dels ulls.

Definitivament, aquest nen és part del Nen Vital.