I ain't never planned no single fuckin thing in my life. I ain't never done nothin. Things happen to me. Me, you, what you did. We didn't do that stuff. It happened to us.
---Danny, after deciding that maybe he could plan his life instead of just letting things happen
De l'obra de teatre "Danny and the Deep Blue Sea" de John Patrick Shanley
dimecres, de desembre 30, 2009
The Darker Days Of Me & Him - PJ Harvey
The Darker Days Of Me & Him
Promises, promises
I'm feeling burnedYou taught me a lesson
I didn't want to learn
Why did I come here?
Please tell me againWhy did you ask me?
Don't say you forget
I long for, I long for
I long for my homeI long for a land where
No man was ever known
With no neurosis
No psychosisNo psychoanalysis
And no sadness
I'll pick up the pieces
I'll carry on somehow
Tape the broken parts together
And limp this love around
Limp this love around
PJ Harvey
dissabte, de setembre 26, 2009
Quadre mèdic
És una experiència francament curiosa la d’intentar triar un metge del quadre mèdic de l’assegurança sense cap mena de referència. Suposo que molts ens hem trobat en aquesta situació. Hom comença cercant l’especialitat del metge que necessita, una feina molt senzilla sobretot si es segueix l’índex. Però les facilitats acaben aquí. I ara què?
La ubicació de la consulta por servir de guia, però sobre quin patró? Potser és que el millor metge té un despatx al Passeig de Gràcia? Com que respecte això en tic seriosos dubtes, queda descartada aquesta opció. Tot i que si altres vies em porten a haver de triar entre dos metges i un em queda més a prop de casa, llavors sí que ho tindré en compte.
Al final, em decideixo per l’opció més científica de totes les que se m’han ocorregut: com que inevitablement els noms i els cognoms de la gent ens fan visualitzar cares, o almenys això és el què em passa a mi, doncs la cara que em generi més confiança, guanya. Molt científic, oi? Doncs no passa res, si estàs bé o no segur que no depèn del metge.
01/07/04 - La lluitadora
LA LLUITADORA
Reina de camps
i castells, de pedra
picada amb gràcia i traça,
testimoni de sangs.
El cancell il·luminat
t’anuncia indecisa.
Entres a la lluita
ben armada amb ferro
a l’ànima i acer al cor.
Sobrevius? Sí, certament.
Barcelona, juliol de 2004
Reina de camps
i castells, de pedra
picada amb gràcia i traça,
testimoni de sangs.
El cancell il·luminat
t’anuncia indecisa.
Entres a la lluita
ben armada amb ferro
a l’ànima i acer al cor.
Sobrevius? Sí, certament.
Barcelona, juliol de 2004
28/01/04 - Esclats
ESCLATS
Que vinguin tots
fent vots incauts,
sagaços pits
ben arraulits
entreu complerts
al circ, caps cots.
Esclat pelat
de foc capit
crida el mot
vestit de nit
marxi amb fred
la resta, cos refet.
Barcelona, 28 de gener de 2004
Que vinguin tots
fent vots incauts,
sagaços pits
ben arraulits
entreu complerts
al circ, caps cots.
Esclat pelat
de foc capit
crida el mot
vestit de nit
marxi amb fred
la resta, cos refet.
Barcelona, 28 de gener de 2004
25/09/03 - El cor i el cap
EL COR I EL CAP
Frustrats de cap
i revoltats de cor,
tots som colpits
quan la natura enganya.
Però la nova llei
mou l’ànima rovellada
perquè l’estancament mata;
de cor i de cap.
Barcelona, 25 de setembre de 2003
Frustrats de cap
i revoltats de cor,
tots som colpits
quan la natura enganya.
Però la nova llei
mou l’ànima rovellada
perquè l’estancament mata;
de cor i de cap.
Barcelona, 25 de setembre de 2003
12/11/02 - Tardor
TARDOR
Si em fas sentir
perdut en la memòria
sovint creuré
que el dia no se’n va.
Però ara la nit
escapça el jorn amb ganes,
capvespre prest,
la tardor ve i s’instal·la.
Barcelona, 12 de novembre de 2002
Si em fas sentir
perdut en la memòria
sovint creuré
que el dia no se’n va.
Però ara la nit
escapça el jorn amb ganes,
capvespre prest,
la tardor ve i s’instal·la.
Barcelona, 12 de novembre de 2002
19/06/02 - Paciència
PACIÈNCIA
El ble dictamina
el temps de l’espera,
amb paciència divina
la farem austera.
Barcelona, 19 de setembre de 2002
El ble dictamina
el temps de l’espera,
amb paciència divina
la farem austera.
Barcelona, 19 de setembre de 2002
12/07/02 - L'esguard i la força del temps
L’ESGUARD, LA FORÇA I EL TEMPS
(25 anys)
Quan amb el gest esquiu
que suaument planteges
inclines el cap,
l’esguard et balla
i les comissures parlen.
Força i valor
per urpejar el perill,
voluntat latent
per burlar el fat.
El temps no és absolut,
curull d’espais fecunds,
els omples amb delit
mentre jo els recullo abstret
per entregar-te’ls purs.
Gaudim-los!
N’hi haurà molts més...
Barcelona, 12 de juliol de 2002
(25 anys)
Quan amb el gest esquiu
que suaument planteges
inclines el cap,
l’esguard et balla
i les comissures parlen.
Força i valor
per urpejar el perill,
voluntat latent
per burlar el fat.
El temps no és absolut,
curull d’espais fecunds,
els omples amb delit
mentre jo els recullo abstret
per entregar-te’ls purs.
Gaudim-los!
N’hi haurà molts més...
Barcelona, 12 de juliol de 2002
Paraules espontànies, potser sense sentit
Paraules espontànies, potser sense sentit
No hi ha parer de vida oculta,
només cabòries d’inconscient.
Saber si el pou et pren la vida
o simplement t’arrecera,
et vindrà de nou
com la sobtada gelosia
que garbella l’ànima freda.
només cabòries d’inconscient.
Saber si el pou et pren la vida
o simplement t’arrecera,
et vindrà de nou
com la sobtada gelosia
que garbella l’ànima freda.
Barcelona, 13 de febrer de 2002
18/02/02 – Febrer (Barcelona)
El dia baixa, la son destorba, la nit s’acosta. Veiem com mulla la llum del dia; el febrer espia. No cansa el sol sinó l’ardor, de la baldufa i el seu plor. No té sentit la història escrita perquè el cervell guia la tinta. Brau. Bru. Suau. Creu. Cru. Parleu.
(al bloc )
(al bloc )
28/11/98 – NEU (Can Felip, Maçaners)
Una fina capa blanca ho cobreix tot. Aquesta nit ha nevat. Des de la finestra estant, aquest nou paisatge m’impressiona. Ahir feia fred però tot tenia el seu color. Ara, la neu només remarca les formes. S’han perdut les fulles seques i daurades que cobrien el terreny de l’esquerra. Sí que distingeixo el pedrís que separa l’entrada del mas del bancal central, però només perquè sobresurt un parell de pams. Més cap a la dreta, en sentit oposat al Pedraforca, els reguerons i petites valls que l’aigua a creat sobre la sorra de terra argilosa (l’infern de les rodalies) només sé que hi són perquè ahir els vàrem visitar (i gaudir!).
És la meva primera nevada d’aquest any, física, perquè encara tinc l’ànima freda de l’última glaçada.
diumenge, de setembre 06, 2009
30/08/09 – El de l’espigó
Aquest nen que recordo amb un somriure melancòlic, fins a l’edat de 9 anys estiuejava en un poble de la Costa Brava. El veig gaudint com un boig tot saltant de roca en roca a l’espigó i caçant crancs amb la poc depurada tècnica del caçador autodidacta.
Quina alegria de nen! A cada pas, dues roques i un forat, una decisió que determina el camí. I ell la pren seguint el seu instint. És sorprenent, no dubta mai. Ja ha fet camí i llavors baixa cap a les roques en contacte amb l’aigua. Els cranca no l’esperen, però ell els buscarà i els trobarà.
El repte era caçar crancs i el camí, els passos inevitables a fer per a aconseguir-ho. El nen tenia clar el repte, el sorprenent vist des d’un ulls d’adult és que no només no dubta en fer el camí ple de decisions per les roques, sinó que a més el fa amb una energia (passió?) difícil de descriure perquè es percep en la mirada, en l’expressió dels ulls.
Definitivament, aquest nen és part del Nen Vital.
Quina alegria de nen! A cada pas, dues roques i un forat, una decisió que determina el camí. I ell la pren seguint el seu instint. És sorprenent, no dubta mai. Ja ha fet camí i llavors baixa cap a les roques en contacte amb l’aigua. Els cranca no l’esperen, però ell els buscarà i els trobarà.
El repte era caçar crancs i el camí, els passos inevitables a fer per a aconseguir-ho. El nen tenia clar el repte, el sorprenent vist des d’un ulls d’adult és que no només no dubta en fer el camí ple de decisions per les roques, sinó que a més el fa amb una energia (passió?) difícil de descriure perquè es percep en la mirada, en l’expressió dels ulls.
Definitivament, aquest nen és part del Nen Vital.
dimarts, d’agost 18, 2009
Vida i música
És curiós com en certs moments de la vida, vas escoltant música i, ja sigui pel contingut explícit o implícit de la cançó o pel sentit d'una frase solitària, resulta que tot el què sents té un significat absolutament relacionat amb el teu estat vital.
Has sentit milers de vegades aquest recull de cançons, però ara, cada cançó et recorda com et sents, el per què, el com, etc.
Reflexionant-hi una mica, estàs segur que es tracta d'una relació instintiva de sentiments que et fan arribar al resultat que al teu estat d'ànim li interessa, més bo o més dolent segons el punt del cicle del teu estat.
Curiós. Això s'assembla al què succeí durant els anys precedents al 1666, l'anomenat any de la Bèstia o de l'Anticrist, any durant el qual s'havia d'acabar el món. Llavors, per a reforçar les seves teories, els partidaris i creients d'aquesta profecia s'esforçaven a destacar alguns fets succeïts aquells anys mostrant-los com a signes clars de la inminent fi del món. Però sobretot s'esforçaven, mitjançant malavarismes numèrics, a fer quadrar operacions matemàtiques per a obtenir xifres relacionades amb el 1666.
Sigui com sigui, la conclusió que en trec és que tot això és relatiu perquè, quan ets a l'aigua, no reflexiones, o xapolleges, o sures, o t'enfonses o nedes. I ja està. La resta són variables que t'entelen la visió del camí a seguir.
Has sentit milers de vegades aquest recull de cançons, però ara, cada cançó et recorda com et sents, el per què, el com, etc.
Reflexionant-hi una mica, estàs segur que es tracta d'una relació instintiva de sentiments que et fan arribar al resultat que al teu estat d'ànim li interessa, més bo o més dolent segons el punt del cicle del teu estat.
Curiós. Això s'assembla al què succeí durant els anys precedents al 1666, l'anomenat any de la Bèstia o de l'Anticrist, any durant el qual s'havia d'acabar el món. Llavors, per a reforçar les seves teories, els partidaris i creients d'aquesta profecia s'esforçaven a destacar alguns fets succeïts aquells anys mostrant-los com a signes clars de la inminent fi del món. Però sobretot s'esforçaven, mitjançant malavarismes numèrics, a fer quadrar operacions matemàtiques per a obtenir xifres relacionades amb el 1666.
Sigui com sigui, la conclusió que en trec és que tot això és relatiu perquè, quan ets a l'aigua, no reflexiones, o xapolleges, o sures, o t'enfonses o nedes. I ja està. La resta són variables que t'entelen la visió del camí a seguir.
dimarts, d’abril 21, 2009
29/03/2009 – The New York Trilogy (Paul Auster)
19:29 Lector 2:
M’acabo de llegir la New York Trilogy del Paul Auster i m’ha agradat molt, te la recomano (justament em vaig comprar el llibre fa 2 anys a la biblioteca de la NY University)
19:31 Lector 1:
la ny trylogy és amazing tiu
jo vaig llegir el llibre fa.......
buf
19:32 deu o dotze anys deu fer!!!!!
Lector 2: Sí, m’ha agradat molt
Lector 1: quina por
Sí, em va encantar
Lector 2: L’únic que m’ha passat és que vaig començar a llegir-lo fa massa temps i la primera història no la tenia tant fresca, i és clar al final és amb la que té més lligams
Lector 1: vaig estar pensant molt de temps en la interpretació que fem de la realitat...
19:34 m’encanta la relació que té el llibre amb el Quixot
buf, em sembla molt al·lucinant
és el millor llibre del Paul Asuter, amb diferència
19:35 Lector 2: Però en realitat mola tot el llibre per això que dius i per com camina entre la casualitat i la causalitat o els instints i reaccions intrínsecament humanes...
o més ben dit, en la interpretació del món que fem, que és totalment subjectiva?
19:36 Lector 1: jo no recordo molt precisament el què passa, només les idees que retenia mentre el llegia
has pensat en això del Quixot que et deia?
19:38 Lector 2: Quixot: no hi havia pensat, però sí que hi ha relació
Lector 1: moltíssima relació
19:39 el Quixot viu tot d’històries que no són veritat
tot és mentida
però trigues molt a entendre-ho, en el llibre
res no encaixa, sembla que al final l’única possibilitat és que el tiu estigui boig
19:40 saps?
i és així, en realitat ell no ho sabrà mai, però fa por,
tot i que també penso que la veritat no la sap mai ningú
19:41 i que d’alguna manera tots ho som una mica, de quixots, o el personatge del llibre de Paul Auster
Lector 2: Però en realitat sí que les viu, des de la seva referència mental molt allunyada de la general, que per més general que sigui no té perquè ser la bona
19:43 Lector 1: és clar
jo hi penso molt en tot això des que faig neurociència
no ho sé... per això fa por el llibre del Paul Auster
Lector 2: Anyway, en aquest llibre crec que Auster hi afegeix el punt de la casualitat com a generador de noves històries
Lector 1: fa posar la carn de gallina al final
Ahhh!
19:44 però això ho fa sempre, és veritat, li encanta això de l’atzar
Lector 2: Els personatges les utilitzen per anar creant les seves pròpies realitats
Lector 1: sí, sí!
Has llegit Moon Palace?
Lector 2: No, no l’he llegit.
19:45 Lector 2: I quan una casualitat resulta que realment no és tal: el castell de cartes cau...
Dius que la resta de llibres de l'Auster no estan tant bé?
Lector 1: uhmm
bé
no es poden comparar amb la NYT
penso
però n’hi ha un parell o tres que m’agraden molt
Lector 2: Me l’he llegida amb anglès i segur que algun detall se m’ha escapat, però m’ha molat molt
19:47 Moon Palace és bo, i
com es deia...
Lector 2: Leviatan?
Lector 1: Sí!
Leviatan
és molt bo
Lector 2: És el proper que em volia llegir
19:48 Lector 1: es pot llegir molt bé el Paul Auster amb anglès, és veritat
jo leviatan me’l vaig llegir en angles
i després té un llibre que es diu La Música de l’Atzar que m’agrada molt
però clar no és tant bo
però m’agrada la història
19:49 el tiu crea uns personatges aventurers desesperats, que ho han perdut tot, que m’encanten
però bé... al final ja cansa
19:50 vaig passar molt bons moments llegint-lo!
hi ha un altre home, Cormac Mcarthy
que es al·lucinant
Lector 2: Cormac: és dur de collons. He llegit Tots aquells cavalls
Lector 1: doncs has de llegir The Road
és increïble
és brutal nen
em moro!
19:53 Lector 2: El tinc aquí en català de la Literatura Universal
Lector 1: ja saps que exagero molt jo
ahhhh
sí, és el que jo vaig llegir,
en anglès era impossible
has de resistir, les primeres pàgines no enganxen gaire
19:54 però és molt bonic aquest llibre
val molt la pena
sobretot si penses en tenir fills algun dia
es veu que el tiu ha tingut un fill fa poc...
i mira que és vell!
M’acabo de llegir la New York Trilogy del Paul Auster i m’ha agradat molt, te la recomano (justament em vaig comprar el llibre fa 2 anys a la biblioteca de la NY University)
19:31 Lector 1:
la ny trylogy és amazing tiu
jo vaig llegir el llibre fa.......
buf
19:32 deu o dotze anys deu fer!!!!!
Lector 2: Sí, m’ha agradat molt
Lector 1: quina por
Sí, em va encantar
Lector 2: L’únic que m’ha passat és que vaig començar a llegir-lo fa massa temps i la primera història no la tenia tant fresca, i és clar al final és amb la que té més lligams
Lector 1: vaig estar pensant molt de temps en la interpretació que fem de la realitat...
19:34 m’encanta la relació que té el llibre amb el Quixot
buf, em sembla molt al·lucinant
és el millor llibre del Paul Asuter, amb diferència
19:35 Lector 2: Però en realitat mola tot el llibre per això que dius i per com camina entre la casualitat i la causalitat o els instints i reaccions intrínsecament humanes...
o més ben dit, en la interpretació del món que fem, que és totalment subjectiva?
19:36 Lector 1: jo no recordo molt precisament el què passa, només les idees que retenia mentre el llegia
has pensat en això del Quixot que et deia?
19:38 Lector 2: Quixot: no hi havia pensat, però sí que hi ha relació
Lector 1: moltíssima relació
19:39 el Quixot viu tot d’històries que no són veritat
tot és mentida
però trigues molt a entendre-ho, en el llibre
res no encaixa, sembla que al final l’única possibilitat és que el tiu estigui boig
19:40 saps?
i és així, en realitat ell no ho sabrà mai, però fa por,
tot i que també penso que la veritat no la sap mai ningú
19:41 i que d’alguna manera tots ho som una mica, de quixots, o el personatge del llibre de Paul Auster
Lector 2: Però en realitat sí que les viu, des de la seva referència mental molt allunyada de la general, que per més general que sigui no té perquè ser la bona
19:43 Lector 1: és clar
jo hi penso molt en tot això des que faig neurociència
no ho sé... per això fa por el llibre del Paul Auster
Lector 2: Anyway, en aquest llibre crec que Auster hi afegeix el punt de la casualitat com a generador de noves històries
Lector 1: fa posar la carn de gallina al final
Ahhh!
19:44 però això ho fa sempre, és veritat, li encanta això de l’atzar
Lector 2: Els personatges les utilitzen per anar creant les seves pròpies realitats
Lector 1: sí, sí!
Has llegit Moon Palace?
Lector 2: No, no l’he llegit.
19:45 Lector 2: I quan una casualitat resulta que realment no és tal: el castell de cartes cau...
Dius que la resta de llibres de l'Auster no estan tant bé?
Lector 1: uhmm
bé
no es poden comparar amb la NYT
penso
però n’hi ha un parell o tres que m’agraden molt
Lector 2: Me l’he llegida amb anglès i segur que algun detall se m’ha escapat, però m’ha molat molt
19:47 Moon Palace és bo, i
com es deia...
Lector 2: Leviatan?
Lector 1: Sí!
Leviatan
és molt bo
Lector 2: És el proper que em volia llegir
19:48 Lector 1: es pot llegir molt bé el Paul Auster amb anglès, és veritat
jo leviatan me’l vaig llegir en angles
i després té un llibre que es diu La Música de l’Atzar que m’agrada molt
però clar no és tant bo
però m’agrada la història
19:49 el tiu crea uns personatges aventurers desesperats, que ho han perdut tot, que m’encanten
però bé... al final ja cansa
19:50 vaig passar molt bons moments llegint-lo!
hi ha un altre home, Cormac Mcarthy
que es al·lucinant
Lector 2: Cormac: és dur de collons. He llegit Tots aquells cavalls
Lector 1: doncs has de llegir The Road
és increïble
és brutal nen
em moro!
19:53 Lector 2: El tinc aquí en català de la Literatura Universal
Lector 1: ja saps que exagero molt jo
ahhhh
sí, és el que jo vaig llegir,
en anglès era impossible
has de resistir, les primeres pàgines no enganxen gaire
19:54 però és molt bonic aquest llibre
val molt la pena
sobretot si penses en tenir fills algun dia
es veu que el tiu ha tingut un fill fa poc...
i mira que és vell!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)