Il·lusions

Si mireu l’última entrada del bloc comprovareu que, efectivament, avui he dormit poc. Però curiosament ha estat un dia força productiu en termes laborals. He estat molt concentrat, i suposo que aquesta ha estat la clau perquè era conscient de que al primer descuit m’hagués quedat clavat. Fins i tot he aconseguit per primera vegada en moltes setmanes (mesos...) sortir a una hora decent. Això m’ha permès poder dur a arreglar els baixos d’uns pantalons i caminar durant uns vint minuts pel barri. He vist les botigues obertes i tota mena de gent anant amunt i avall. Genial.

És un bon dia per a començar a establir rutines que em permetin deixar volar la imaginació i fer cas als instints i a la intuïció quan realment en tingui la necessitat. Sembla contradictori, però m’estic adonant que a la vida es poden fer moltes coses, de fet, pràcticament totes les que un mateix es proposi, però voler fer-les totes no vol dir sentir-se millor. Mentre hi ha energia es pot anar sobrevivint, però aquesta energia és molt més eficient i finalment gratificant si està ben focalitzada.

De fet ja fa un parell de setmanes que vaig decidir abandonar una activitat que duia fent des de feia set mesos perquè ja no em feia il•lusió. Si no tinc il•lusió no hi poso passió, i si no hi ha passió no rendeixo al cent per cent i m’enfado amb mi mateix. També és possible que ja no em representés un repte prou engrescador. I sense reptes, grans o petits, jo ja no funciono. La vida ja és prou complicada i dura com per a haver de patir i passar-ho malament per una cosa que en teoria l’estic fent per a passar-m’ho bé! Que jo recordi, per primera vegada a la vida he deixat un projecte a mitges per decisió pròpia, però estic cansat de complir sempre amb tot i amb tothom a costa de la meva felicitat (o de la meva aspiració a felicitat).

No pretenc ni he pretès mai donar lliçons de res a ningú, només explico el què sento perquè mentre ho plasmo en paraules veig si realment estic sent coherent amb el què sento o no. Si la cosa trontolla, malament, vol dir que estic embarcant-me en excuses i m’estic auto convencent o auto enganyant. Si les paraules surten soles, desapareixen molts dubtes. Perquè en tinc molts de dubtes, i suposo que la majoria de gent també, fins i tot aquell que demostra tanta seguretat també en deu de tenir. Però cadascú els combat amb les seves armes, quan les troba. I jo vaig fent el meu camí en aquest sentit per, com diu una cançó que potser coneixereu, no haver “d’estar comptant els anys esperant la solució que s’emporti tantes pors”.

És el moment de focalitzar energies cap a les il•lusions més evidents per a que esdevinguin passions? N’estic convençut perquè les paraules m’han sortit soles. I ara a dormir!