Assegudes al voltant d’una taula d’una terrasseta d’un bar de la Rambla de Catalunya hi ha dues noies, segurament alemanyes, vestides per a sortir de nit, però discretes. Deuen tenir uns trenta anys. Una és rossa i l’altra, morena. Es diria que són bastant amigues, almenys pel to de la conversa que, tot i no entendre, es mostra molt distesa i alegre. I el llenguatge corporal ho corrobora; les rialles, la posició del cos, la lleugera inclinació del cap i l’angle obert de la mirada mentre parlen. Semblen agradables, poc estridents i de conversa intel·ligent, però això, com tota la resta, no són més que suposicions.
Han demanat unes croquetes, unes patates braves, pa amb tomàquet i unes clares. S’alcen després de deixar els diners sobre la taula i s’allunyen una al costat de l’altra Rambla amunt, amb pas ferm perquè ja saben on van i on acabaran la nit que ara comencen en una Barcelona estranyament calorosa durant la setmana dels barbuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada