“L’amor no és sinó un paroxisme contingut, que, o bé es reabsorbeix en consumar-se, i això mai no serà més que d’una manera interina, o bé esclata al xoc d’un obstacle o d’una contrarietat, petits o grans. És una mena de voracitat que no tolera traves, i que, si en troba alguna que no pot o no sap superar, es regira amb una fúria obsessiva, irruent, capaç de crueltats absurdes.”
Pàgina 89, Joan Fuster, “El ben enamorat i el mal enamorat” (Lectura de Roís de Corella), Edició especial per a EL OBSERVADOR, 1991, Clàssics Catalans del Segle XX (número 60), Edicions 62, S.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada