“Ja dins de l’aigua ve l’esbalaïment, l’ascens d’una viscositat freda i opaca; després, capbussar-se, brunzents les orelles, el nas fluent i la boca amarga -nedar, els braços envernissats d’aigua, eixits del mar per daurar-se amb els raigs del sol i abatuts en una torsió de tots els músculs; la cursa de l’aigua damunt el meu cos, la possessió tumultuosa de l’ona per les meves cames-, i l’absència d’horitzó. A la platja, caure damunt la sorra, abandonat al món, de retorn al meu pes de carn i ossos, estabornit de sol; una mirada, de tant en tant, als meus braços, on clapes de pell seca mostren, amb el lliscar de l’aigua, el borrissol ros i el polsim de la sal.”
Pàgina 15, Albert Camus, “Noces/L’estiu”, dins de "Noces", primera edició: abril 1992, Les millors obres de la literatura universal segle XX, Edicions 62 s/a
2 comentaris:
ostres, com m'agrada a mi també aquest fragment.
t'he descobert buscant per la xarxa si hi havia alguna resenya o comentari sobre "noces", i de sobte he topat amb el fragment que m'agrada més del llibre.
un plaer
laia
Gràcies! Espero que la resta del bloc també t'agradi. Tinc bastants fragments de llibres que he llegit i que aniré penjant mica en mica.
Publica un comentari a l'entrada