És curiós com en certs moments de la vida, vas escoltant música i, ja sigui pel contingut explícit o implícit de la cançó o pel sentit d'una frase solitària, resulta que tot el què sents té un significat absolutament relacionat amb el teu estat vital.
Has sentit milers de vegades aquest recull de cançons, però ara, cada cançó et recorda com et sents, el per què, el com, etc.
Reflexionant-hi una mica, estàs segur que es tracta d'una relació instintiva de sentiments que et fan arribar al resultat que al teu estat d'ànim li interessa, més bo o més dolent segons el punt del cicle del teu estat.
Curiós. Això s'assembla al què succeí durant els anys precedents al 1666, l'anomenat any de la Bèstia o de l'Anticrist, any durant el qual s'havia d'acabar el món. Llavors, per a reforçar les seves teories, els partidaris i creients d'aquesta profecia s'esforçaven a destacar alguns fets succeïts aquells anys mostrant-los com a signes clars de la inminent fi del món. Però sobretot s'esforçaven, mitjançant malavarismes numèrics, a fer quadrar operacions matemàtiques per a obtenir xifres relacionades amb el 1666.
Sigui com sigui, la conclusió que en trec és que tot això és relatiu perquè, quan ets a l'aigua, no reflexiones, o xapolleges, o sures, o t'enfonses o nedes. I ja està. La resta són variables que t'entelen la visió del camí a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada