19:29 Lector 2:
M’acabo de llegir la New York Trilogy del Paul Auster i m’ha agradat molt, te la recomano (justament em vaig comprar el llibre fa 2 anys a la biblioteca de la NY University)
19:31 Lector 1:
la ny trylogy és amazing tiu
jo vaig llegir el llibre fa.......
buf
19:32 deu o dotze anys deu fer!!!!!
Lector 2: Sí, m’ha agradat molt
Lector 1: quina por
Sí, em va encantar
Lector 2: L’únic que m’ha passat és que vaig començar a llegir-lo fa massa temps i la primera història no la tenia tant fresca, i és clar al final és amb la que té més lligams
Lector 1: vaig estar pensant molt de temps en la interpretació que fem de la realitat...
19:34 m’encanta la relació que té el llibre amb el Quixot
buf, em sembla molt al·lucinant
és el millor llibre del Paul Asuter, amb diferència
19:35 Lector 2: Però en realitat mola tot el llibre per això que dius i per com camina entre la casualitat i la causalitat o els instints i reaccions intrínsecament humanes...
o més ben dit, en la interpretació del món que fem, que és totalment subjectiva?
19:36 Lector 1: jo no recordo molt precisament el què passa, només les idees que retenia mentre el llegia
has pensat en això del Quixot que et deia?
19:38 Lector 2: Quixot: no hi havia pensat, però sí que hi ha relació
Lector 1: moltíssima relació
19:39 el Quixot viu tot d’històries que no són veritat
tot és mentida
però trigues molt a entendre-ho, en el llibre
res no encaixa, sembla que al final l’única possibilitat és que el tiu estigui boig
19:40 saps?
i és així, en realitat ell no ho sabrà mai, però fa por,
tot i que també penso que la veritat no la sap mai ningú
19:41 i que d’alguna manera tots ho som una mica, de quixots, o el personatge del llibre de Paul Auster
Lector 2: Però en realitat sí que les viu, des de la seva referència mental molt allunyada de la general, que per més general que sigui no té perquè ser la bona
19:43 Lector 1: és clar
jo hi penso molt en tot això des que faig neurociència
no ho sé... per això fa por el llibre del Paul Auster
Lector 2: Anyway, en aquest llibre crec que Auster hi afegeix el punt de la casualitat com a generador de noves històries
Lector 1: fa posar la carn de gallina al final
Ahhh!
19:44 però això ho fa sempre, és veritat, li encanta això de l’atzar
Lector 2: Els personatges les utilitzen per anar creant les seves pròpies realitats
Lector 1: sí, sí!
Has llegit Moon Palace?
Lector 2: No, no l’he llegit.
19:45 Lector 2: I quan una casualitat resulta que realment no és tal: el castell de cartes cau...
Dius que la resta de llibres de l'Auster no estan tant bé?
Lector 1: uhmm
bé
no es poden comparar amb la NYT
penso
però n’hi ha un parell o tres que m’agraden molt
Lector 2: Me l’he llegida amb anglès i segur que algun detall se m’ha escapat, però m’ha molat molt
19:47 Moon Palace és bo, i
com es deia...
Lector 2: Leviatan?
Lector 1: Sí!
Leviatan
és molt bo
Lector 2: És el proper que em volia llegir
19:48 Lector 1: es pot llegir molt bé el Paul Auster amb anglès, és veritat
jo leviatan me’l vaig llegir en angles
i després té un llibre que es diu La Música de l’Atzar que m’agrada molt
però clar no és tant bo
però m’agrada la història
19:49 el tiu crea uns personatges aventurers desesperats, que ho han perdut tot, que m’encanten
però bé... al final ja cansa
19:50 vaig passar molt bons moments llegint-lo!
hi ha un altre home, Cormac Mcarthy
que es al·lucinant
Lector 2: Cormac: és dur de collons. He llegit Tots aquells cavalls
Lector 1: doncs has de llegir The Road
és increïble
és brutal nen
em moro!
19:53 Lector 2: El tinc aquí en català de la Literatura Universal
Lector 1: ja saps que exagero molt jo
ahhhh
sí, és el que jo vaig llegir,
en anglès era impossible
has de resistir, les primeres pàgines no enganxen gaire
19:54 però és molt bonic aquest llibre
val molt la pena
sobretot si penses en tenir fills algun dia
es veu que el tiu ha tingut un fill fa poc...
i mira que és vell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada