Ausiàs March ha tingut nombroses relacions amoroses i totes, foren del tipus que foren, han acabat en fracàs, que no vol dir que no n’haja gaudit les millors mels al seu moment. Llàstima que ens resulte difícil trobar la relació harmònica entre els poemes, tal com els hem anat llegint, i la vida concreta, íntima i privada de l’home. Del que no hi ha dubte és que entre l’obra i la vida de March hi ha una subtil trama. Potser en altres poetes del seu temps no era així, ja que modelaven el seu verb al servei dels capricis de la cort que els escoltava; però, en Ausiàs March, precisament, passa el contrari; bona part de la universalitat, l’originalitat i la modernitat de la veu del poeta es troba en el combat de dialèctic, obsessiu i constant que manté entre el seu cos i la seua ànima concrets, en el seu dir insistent en primera persona, en el fet que s’ausculta i s’interroga en la fosca soledat, quan no es dirigeix personalment a un altre, siga una dona particular o les dones en general, siga un amic o el senyor rei, siga el mateix Déu.
Pàgina 121 , Josep Piera, “Jo sóc aquest que
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada