“Ja dins de l’aigua ve l’esbalaïment, l’ascens d’una viscositat freda i opaca; després, capbussar-se, brunzents les orelles, el nas fluent i la boca amarga -nedar, els braços envernissats d’aigua, eixits del mar per daurar-se amb els raigs del sol i abatuts en una torsió de tots els músculs; la cursa de l’aigua damunt el meu cos, la possessió tumultuosa de l’ona per les meves cames-, i l’absència d’horitzó. A la platja, caure damunt la sorra, abandonat al món, de retorn al meu pes de carn i ossos, estabornit de sol; una mirada, de tant en tant, als meus braços, on clapes de pell seca mostren, amb el lliscar de l’aigua, el borrissol ros i el polsim de la sal.”
Pàgina 15, Albert Camus, “Noces/L’estiu”, dins de "Noces", primera edició: abril 1992, Les millors obres de la literatura universal segle XX, Edicions 62 s/a
