El poeta de balcons mira aleatòriament les anades i vingudes de la quitxalla eufòrica i els clarobscurs reflectits en els ulls perduts de la farmacèutica mamelluda on hi veu, indefectiblement, aspirines (efervescents). Símils, metàfores i comparacions són insuficients; liniments, ungüents, condons i pasta de dents desplacen la poesia. Culivada, la farmacèutica desafia la gravetat tot recollint un Bic i el poeta de balcons pateix, però s’inspira i inspira.
Per la finestra veu el carrer ple de Renaults 21 amb “ordenador de a bordo” que avisen que la porta és oberta, però no tenen “turbo boost”. El quiosquer cavalcant un Vespino vol fotre’ls una escopetada perquè callin! Però el multen per dur un tub sense silenciador i el carburador trucat. I amb tant de merder el 24 no arriba i els nens continuen jugant. El poeta s’ho apunta a la Moleskine així com també s’apunta que només és capaç de veure el pits de la farmacèutica ensabonats amb Moussel, de Legrain.
Finalment la quitxalla entra a la farmàcia amb Burman Flash de llimona i de taronja a les mans, el Colajet, el Dràcula i el Tiburón són per als germans grans. Volen Cerebrino Mandri per a les migranyes de les mares però s’enduen fil dental per als pares. És igual, tenen pressa per a arribar a casa i veure en Goku. I el poeta de balcons surt a comprar Moussel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada