De tot una mica

(7) Deambulant en diumenge

2010-12-09T03:43:00.000+01:00

Es regira dins del llit tot fent mandres, al cap i a la fi és diumenge i el rellotge li confirma que tot just són dos quarts de nou. En realitat Barcelona encara dorm, la tranquil•litat és aclaparadora si ho comparem amb un dia laborable. L’alba és un concepte estrany en una gran ciutat. El so d’uns talons picant sobre l’asfalt allunyant-se l’acaben de desvetllar. Viu en un primer d’un carrer estret i hi pot sentir tots els sons, intuir com la vida hi va emergent. El repic dels talons ja és molt feble i acaba morint ofegat per l’esbufec d’una moto que puja per un dels carrers perpendiculars al seu.

És incapaç de dormir més. Respira fons, mira cap al sostre uns segons, es regira cap a un costat del llit, s’hi asseu i despenja les cames. Es manté encara una estona a l’espona amb les mans obertes a les temples fins que decideix que s’ha d’aixecar, sap que després d’una bona dutxa s’haurà desempallegat de tot aquest entumiment muscular i esgotament de cap.

Una hora més tard, quan ja ha sortit de casa, li tornen a venir al cap els dubtes i les pors de sempre. Ho podria engegar tot a rodar i canviar-ho tot per una vida diferent. Però diferent, com? És com si cada dia el capfiqués enfrontar-se a un munt de decisions i situacions a les que en realitat ja s’hi ha barallat incomptables vegades, i fins i tot sabent-ho, no creu en ell mateix perquè pensa que ni el què porta après ni les fites aconseguides, tot el què duu acumulat a la motxilla de la vida, no serveixen per a res. Quan era un nano creia que ell era el millor i que la seva història valdria la pena, però llavors tot era més fàcil, o si més no, més clar, no hi havia jocs de matisos. Sent que cada dia té una cita amb el conflicte, petit o gran, i això l’esgota.

És diumenge i no té previst fer res en concret, així que camina i camina per mitja ciutat. Mentre deambula imagina les històries que s’amaguen rere algunes de les mils i mils de finestres que va veient; són bocins de vides. I sense saber com ni per què, de cop i volta s’atura, acaba de notar el clic dins del seu cap, aquell que fa fluir i encaixar la dispersió d’infinits pensaments. Ho comença a entendre, la cita no és ni tan sols amb la vida, és amb ell mateix. Més que una cita, un compromís.

S’adona que la resta de batalles vindran després i es resoldran amb una facilitat increïble, però que abans necessita donar prioritat al què té més necessitat de fer i d’expressar, independentment de si té sentit social o no. Mentre tingui sentit per a ell, ja no és que sigui suficient, és que ho és tot.

Casualitats

2010-11-01T18:28:00.000+01:00

Parles amb algú d’un conegut comú que fa anys que no veus mentre fas una cervesa en un bar, surts al cap d’una estona al carrer i te’l trobes. Et saludes, comentes una mica la vida durant tot aquest temps que no us heu vist. I adéu. O no, decideixes complir amb allò que sempre es promet en els retrobaments del “a veure si quedem i xerrem tranquil•lament, ens truquem un dia d’aquests, d’acord?”. En el primer cas, l’atzar, la casualitat ha fet acte de presència i ha desaparegut tal qual s’ha presentat. En el segon, la casualitat es converteix en causa del què es pugui esdevenir a partir d’ara.

Començo així una recopilació de casualitats, que a vegades són o seran causals i a vegades no, tot intentant evitar de caure en una obsessió que acabi embrutant la puresa, la innocència i fins i tot la tendresa de les casualitats. Perquè si ens convencem que aquestes són la clau per a les nostres decisions, llavors acabem veient-les per tot arreu i perdem qualsevol capacitat de decisió, de llibertat per triar i del dret a equivocar-nos. I si les casualitats desapareixen llavors és quan la por ens encadena definitivament. Es tractaria, doncs, de gaudir de la sorpresa que ens ofereixen les casualitats sense que aquestes ens dominin.

Arribo a l’aeroport i, mentre espero a la persona que vinc a recollir, recordo que un amic meu també arriba aquell mateix vespre des d’un altre lloc. Sé que arriba al vespre i res més. Doncs just ho acabo de pensar, des del bar estant, a uns 30 metres, aixeco el cap i el veig passar amb pressa cap a la sortida. En total vaig ser allà uns vint minuts i sense fixar-me gaire en la gent, però just ho penso i el veig. Casualitat.

Tot preparant el sopar penso en una amiga que passa uns dies a La Corunya. Tinc la ràdio encesa i, al cap d’una estona sona l’enganxifosa cançó “Me gustas tú” de Manu Chao on hi ha un moment que diu “me gusta La Coruña, me gustas tú”.

Comento amb algú que quan penso en números, el primer que em ve al cap és el 23. Llavors em llegeixo “El Món Groc” de l’Albert Espinosa i resulta que dedica un capítol sencer a parlar del 23 (pel què he anat veient més endavant, segurament el 23 requereix un post a part...)

Som a la platja i em pregunten pel significat de la paraula “menystenir”. Ho comentem. Immediatament em giro per agafar el llibre que estic llegint i dins del primer paràgraf hi llegeixo un “menystingut”.

Vaig caminant pel carrer tot pensant en un projecte en el qual vaig treballar fa un temps i recordo especialment una de les persones amb qui vaig col•laborar. Arribo a la feina i un company, quan em veu, em dóna records justament de part d’aquesta persona.

Les casualitats tenen aquest punt estimulant gràcies també a aquest component que projecten de plantejament d’incògnites, preguntes obertes, dubtes, pors. Podria començar a introduir teories que expliquin aquests fenòmens, tot i que ja se n’ha parlat molt d’això. Atzar, destí, caos, energia, entropia, sort, una barreja de tot i més. Però no ho faré. De moment, com deia abans, prefereixo gaudir del moment màgic que em provoca una casualitat i d’explorar amb excitació les conseqüències (bones, llargues, curtes, dolentes, etc.) d’aquelles que he convertit en causals.

Autoaspiració

2010-11-01T03:12:00.000+01:00

L’altre dia, tot parlant amb un amic, vam arribar a un punt de reflexió d’aquells que anomeno com de “Pantera Rosa aspirada”. Hi ha un capítol de la sèrie en el qual mentre intenta caçar una mosca amb l’aspiradora, acaba autoaspirant-se, amb aspirador i tot! I és clar, tot desapareix. És curiós com a vegades relacionem sensacions, tan físiques com mentals, amb imatges o records que aparentment no tenen res a veure (però d’això ja en parlarem un altre dia...).

El cas és que xerràvem i xerràvem del coneixement tan poc profund que tenim del cervell humà; sembla mentida que en sapiguem tan poc! És l’òrgan que ens diferencia més de la resta d’éssers vius. És el què ens ha fet sobreviure com a espècie perquè ens ha permès dominar a la resta. Però sempre tindrem la natura per damunt de tot, o més aviat la Terra en sí que segurament no arribarem a controlar mai. Al cap i a la fi, si ens remuntem a milers i milers d’anys, pel què sabem, no està gens clar que a més intel•ligència més poder sobre la resta. Sembla que en l’època dels dinosaures la força física, la mida del cos, la velocitat, etc., eren molt més determinants per a sobreviure. Però la Terra va acabar amb ells.

El què sembla clar és que, més endavant, unes criatures petites i bastant vulnerables van acabar imposant-se i dominant a la resta. Amb el cervell, o l’ús del cervell. I així hem seguit utilitzant-lo però sense mai comprendre’n el funcionament. De fet, no ens calia. Ara es comença a aprofundir una mica més, tot i que el meu amic ja m’adverteix que el camí no és que sigui llarg, sinó que ni tan sols tenim idea de l’ordre de magnitud. I jo, optimista i un pèl naïf, comento que amb més esforços i dedicació cada cop n’anirem coneixent més. Molt bé, em respon, però sempre fins a un límit segurament molt allunyat del coneixement total de l’òrgan. I llavors ens mirem, obrint amb murrieria els ulls i amb un lleuger somriure compartim la mateixa conclusió: és impossible que nosaltres, l’Home com a espècie, arribem a conèixer mai perfectament el cervell perquè seria com si el propi cervell es conegués a ell mateix, i això mai no ho podrà fer fins als límits de la seva pròpia capacitat de coneixement. No pot conèixer més enllà dels límits que li marca el seu propi potencial de coneixement. Si ho pogués fer seria paradoxal. Doncs això, “Pantera Rosa aspirada”. O “xoc còsmic”, que sortia en una peli i també m’agrada bastant.

Pantera Rosa aspirada

(6) La noia moguda de l’aeroport

2010-08-11T10:56:00.000+02:00

Asseguda al banc del meu davant espera per a embarcar una noia de cabell negre intens, espès, bruna de pell, ulleres metàl•liques també negres (no de pasta), samarreta de fil blanca amb tirants, sostenidors blancs, faldilla verd cava un pèl lluent i sandàlies marró fosc (calces de color desconegut). Ja l’he vista a la planta 2 abans de baixar a la porta d’embarcament. Era al bar i a través del vidre que separa l’interior de l’exterior se la veia intranquil•la, o més aviat d’actitud vital nerviosa. No s’estava quieta tot parlant imparable pel mòbil, compulsiva una trucada rere l’altra. S’agafa un braç per damunt del colze però ràpidament separa un parell de dits i s’acaricia l’avantbraç, es toca el cabell fent-se rínxols amb un dit, es grata les cames i s’ajup acostant-hi el cap com si investigués si hi té polls (segurament s’hi busca un pèl rebel). Deixa el mòbil damunt la taula i en menys de tres segons el torna a recuperar. Aixeca les dues cames a la vegada agafant-se el genoll i les torna a lloc però a l’últim instant les creua, aprofita llavors i es grata el genoll sense sentit, estic segur que no li pica pas, i torna a desplegar les cames. Després de mirar cap a un costat i cap a l’altre, pren la tarja d’embarcament i es venta. Tot això és tot el què feia la noia del cabell negre espès al bar de la planta 2 de l’aeroport, i sense interrupcions. Com deia. O dic.

L’he vista alçar-se i començar a caminar. Gairebé ensopega amb un jove estudiadament descuidat en el vestir i la positura que ni es fixa en ella; és atractiu, el paio, però poc atent... Ella en canvi reacciona i s’hi apropa ràpidament amb dues gambades, s’està uns vint metres caminant al seu costat però mantenint-se mig metre endarrerida perquè no la vegi, com aquell que vol reviure per uns segons la sensació de caminar al costat de la persona més estimada de la seva vida. Imagino que algú ho deu fer, i per què no ella?

Si tornem a la planta 1, la noia de cabell negre espès ja no és asseguda al banc, s’ha situat a la cua per a embarcar. Aprofito i em col•loco àgilment darrere d’ella per acabar d’observar-la ara de més a prop. Té una piga al coll i una altra a la part posterior del genoll dret. Curiosament, dreta fent cua i avançant lentament està molt més calmada. Reflexions en moviment (?) Tant a prop i percebent molt subtilment les dues gotes de perfum que es deu haver escampat pel coll i clatell me n’adono que és preciosa, més de sensació global (“feelings”, que en dirien...) que de bellesa externa real. La tia és moguda, o inquieta, sí, però sembla agradable. Moure’s tant li serveix d’arma assassina d’inseguretats. I parla amb tres mil persones pel mòbil (una després de l’altra) per a buscar suports externs que la reafirmin en les micro-decisions que va prenent a cada moment.

M’assec al 20D i ella al 23C. Potser ara deu ser ella la que està escrivint sobre mi o simplement la que em psicoanalitza a partir del meu llenguatge corporal i del meu aspecte físic. Tot falses impressions, evidentment, com segur que ho són les meves de tot el què m’he imaginat d’ella, una visió pobra d’un univers personal infinit i irrepetible, acotada com la visió que tenim del món, des del seient del passadís estant, a través de la finestra de l’avió.

Il·lusions

2010-04-27T01:40:00.000+02:00

Si mireu l’última entrada del bloc comprovareu que, efectivament, avui he dormit poc. Però curiosament ha estat un dia força productiu en termes laborals. He estat molt concentrat, i suposo que aquesta ha estat la clau perquè era conscient de que al primer descuit m’hagués quedat clavat. Fins i tot he aconseguit per primera vegada en moltes setmanes (mesos...) sortir a una hora decent. Això m’ha permès poder dur a arreglar els baixos d’uns pantalons i caminar durant uns vint minuts pel barri. He vist les botigues obertes i tota mena de gent anant amunt i avall. Genial.

És un bon dia per a començar a establir rutines que em permetin deixar volar la imaginació i fer cas als instints i a la intuïció quan realment en tingui la necessitat. Sembla contradictori, però m’estic adonant que a la vida es poden fer moltes coses, de fet, pràcticament totes les que un mateix es proposi, però voler fer-les totes no vol dir sentir-se millor. Mentre hi ha energia es pot anar sobrevivint, però aquesta energia és molt més eficient i finalment gratificant si està ben focalitzada.

De fet ja fa un parell de setmanes que vaig decidir abandonar una activitat que duia fent des de feia set mesos perquè ja no em feia il•lusió. Si no tinc il•lusió no hi poso passió, i si no hi ha passió no rendeixo al cent per cent i m’enfado amb mi mateix. També és possible que ja no em representés un repte prou engrescador. I sense reptes, grans o petits, jo ja no funciono. La vida ja és prou complicada i dura com per a haver de patir i passar-ho malament per una cosa que en teoria l’estic fent per a passar-m’ho bé! Que jo recordi, per primera vegada a la vida he deixat un projecte a mitges per decisió pròpia, però estic cansat de complir sempre amb tot i amb tothom a costa de la meva felicitat (o de la meva aspiració a felicitat).

No pretenc ni he pretès mai donar lliçons de res a ningú, només explico el què sento perquè mentre ho plasmo en paraules veig si realment estic sent coherent amb el què sento o no. Si la cosa trontolla, malament, vol dir que estic embarcant-me en excuses i m’estic auto convencent o auto enganyant. Si les paraules surten soles, desapareixen molts dubtes. Perquè en tinc molts de dubtes, i suposo que la majoria de gent també, fins i tot aquell que demostra tanta seguretat també en deu de tenir. Però cadascú els combat amb les seves armes, quan les troba. I jo vaig fent el meu camí en aquest sentit per, com diu una cançó que potser coneixereu, no haver “d’estar comptant els anys esperant la solució que s’emporti tantes pors”.

És el moment de focalitzar energies cap a les il•lusions més evidents per a que esdevinguin passions? N’estic convençut perquè les paraules m’han sortit soles. I ara a dormir!

Murakami i la caixa del no res

2010-04-26T02:21:00.000+02:00

De tant en tant comento amb gent allò tan curiós de la “nothing box”, que seria més o menys la caixeta del no res. És aquella caixeta que tenim els homes al cervell i dins la qual ens hi sentim tan còmodes a vegades (el problema és si se n’abusa). Podeu veure una explicació un pèl barroera del què és aquesta caixa en el vídeo que adjunto a aquest text. Tot el què s’explica al vídeo i el debat que segur que se’n genera tinc la sensació que pot acabar en un grapat de tòpics defensats amb totes les forces per un costat i per un altre, però sense deixar de ser, al capdavall, tòpics i més tòpics.

El cas és que el dia de Sant Jordi em vaig comprar un llibre que em va semblar interessant: “De què parlo quan parlo de córrer”, d’en Haruki Murakami (potser el recordareu per algunes de les seves novel•les com “Tòquio Blues” o “After Dark”). En aquest llibre, per primera vegada parla d’ell mateix i ho fa relacionant el procés que el va portar a aficionar-se a córrer amb la seva manera de treballar quan escriu. Doncs en el primer quart del llibre, en Murakami diu: “Sovint em pregunten què penso mentre corro. Quan em fan aquesta pregunta sempre em quedo rumiant. A veure, què penso quan corro? Si he de dir la veritat, no ho sé gaire. Quan fa fred, penso en el fred, i quan fa calor dec pensar en la calor. Quan estic trist dec pensar en la tristesa i quan estic content dec pensar en l’alegria. Tal com he dit abans, també em venen records de coses que he viscut. A vegades (de fet, gairebé mai), se m’acudeix una idea per a alguna novel•la. Tot i així, pràcticament no penso mai en res que tingui gaire sentit. Quan corro, corro i prou, corro en un buit. O dit d’una altra manera, corro per estar en un buit. I molt de tant en tant alguna idea entra en aquest buit. És normal. No podem pas tenir el cervell completament en blanc. El nostre cervell no és prou fort ni prou consistent per a crear un buit total. Però tot i així, les idees (o els pensaments) que em vénen al cap mentre corro estan sempre subordinats a aquest buit. Són idees sense contingut que s’estructuren al voltant d’aquest eix de buidor. [...] Mentre corro m’esforço a pensar en el riu. I en els núvols. Però bàsicament no penso en res. L’únic que faig és córrer en el meu petit buit casolà, en el meu silenci nostàlgic. És una cosa fantàstica. I el què digui la gent m’és ben igual.”

Inevitablement no puc deixar de relacionar aquest no pensar bàsicament en res mentre corres amb la caixeta del no res dels homes, però en el sentit de que hi poden accedir tant homes com dones en algun moment de la seva vida. I això és fantàstic perquè ens podria fer a tots més comprensius amb el què senten o experimenten els altres. Però sobretot és una confirmació de la meva teoria segons la qual la caixa del no res és en realitat un punt de partida, un punt de càrrega d’energia per a projectes, idees, vides noves, retrobaments amb un mateix, etc. Sempre i quan no fem servir aquesta caixa com a refugi de la por que tenim a tot el què ens envolta. Perquè, a veure, qui no té por? Podem ser més o menys decidits, valents, agosarats..., però el desconeixement de l’entorn ens fa porucs, i busquem el què sigui per a superar-ho. El què sigui.

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4

(5) Fulla d’alzina a la ciutat

2010-04-26T00:52:00.001+02:00

En aquesta nit d’estiu sense lluna i de cel clar, després de posar nom a vint estrelles, s’aixeca del terra i s’espolsa els branquillons que li han quedat enganxats a la faldilla. Saltironeja costa avall esquivant pins i alzines fins a la clariana del collet on es torna a aturar. Inspira. Tot i que no s’hi veu gaire, davalla amb decisió i fermesa perquè coneix cada pam de terreny.

Segueix baixant ara per camins més amples. Fa tres voltes pel pati abans d’entrar a casa, a poc a poc, fins que la respiració es calma. Torna a mirar el cel i ja no hi sap identificar les vint estrelles. "Per què estic tant trista?". No són les estrelles anònimes amb tan sols vint minuts de diferència, sinó que ha anat allà on l’altre trobava força tot pensant que ella hi obtindria respostes (o esperança, o confort) i encara està més confusa.

I no haurà passat ni una hora que, plena de ràbia i desesper, fugirà del niu protector per a endinsar-se i perdre’s entre les ombres dels edificis alts i dels carrers estrets. I tot serà encara més indesxifrable, però més real i més comprensible quan, en desvestir-se, veurà caure una fulla seca d’alzina dels seus cabells que jaurà a l’altre costat del llit tota la nit.

Mentre busco la son

2010-04-26T00:42:00.000+02:00

Avui que no tinc son, o més ben dit, que no puc dormir - que no és el mateix -, aprofito per a passar a net algunes notes que tenia de Setmana Santa. Això és perquè m’ha vingut al cap que uns dies de vacances sempre van bé. (Vol dir que els necessito?). Recordo que aquells quatre dies vaig estar pensant en coses estúpides de la vida. La primavera t’accentua els sentits i sota qualsevol estímul estem disposats a esgarrapar fins al fons de la nostra ànima per a trobar respostes o indicis que ens semblen transcendentals. Aquesta última frase ja es presta a encetar debats o esgarrapades paral•leles: com reaccionem als estímuls?, existeix l’ànima?, en referència a què diem que quelcom és transcendental? Uf... Doncs tot i que la primavera acaba de començar, esgarrapar esgota i no sempre és bo perquè, en excés, intoxica.

Així que enlloc d’esgarrapar tant m’he dedicat a gratar una mica la superfície i ja està. Per exemple, he estat revisant alguns correus electrònics antics per anar fent neteja i n’hi ha un que m’ha fet molta gràcia. Feia conya d’aquests correus massius que s’envien i que al final et demana que segueixis la cadena amb no sé quants amics si no vols que et passi el pitjor dels pitjors en aquesta vida, com per exemple que, si no reenvies el correu a tres mil persones se’t cagarà al damunt una vaca voladora a les 17:23 del primer dimarts de maig. També en estupideses com aquestes és amb les que passo l’estona a veure si em ve la son.

També em faig preguntes tontes: per què no fem mai cas de les alarmes?; sóc jo que no sé dur paraigües i per això no m’agrada, o és general?; per què responem que volem un cafè sol quan tot dient que volem un cafè n’hi hauria d’haver prou?, etc. I passo d’una pregunta a una altra ràpidament perquè no hi ha resposta immediata. Avui en dia no ens sentim satisfets sense aquesta immediatesa, ho volem tot al moment. I no ho critico, hi ha respostes o estímuls que necessitem al moment perquè si no, perden tot el seu valor. Però també n’hi ha d’altres que les hem de deixar reposar per a apreciar-ne tota la seva essència. I tot això no té res a veure ni amb paraigües, ni amb alarmes ni amb res del què he estat comentant fins ara, però és el què té anar explicant coses tal com raja quan no pots dormir.

CONTINUÏTAT D’ESPAIS CONTIGUS (II) - DIFERÈNCIES

2010-04-06T12:01:00.000+02:00

Abans de sortir cap al concert de piano del seu pare, la Glòria fa un últim cop d’ull des de la finestra. Li encanta observar les anades i vingudes dels vianants, és capaç de passar-se hores i hores imaginant històries per a cada un d’ells. Ella mateixa es considera una mica voyeur. De cop i volta, el cor li fa un vot, en Max acaba de sortir de l’edifici. No pot deixar de seguir-lo amb la mirada carrer avall ni de pensar que és una estúpida pel simple fet d’imaginar que algun dia es fixarà en ella, "si té com a mínim deu anys més que tu!", li havia dit una vegada el seu pare.

Ara és la ràbia que li accelera els batecs perquè en Max i la Mariona, la noia soltera del setè, s’acaben de saludar amb el que ella creu que és un excés de complicitat. Es tranquil•litza una mica perquè al capdavall els està mirant des del cinquè, a dues cantonades de distància i amb poca llum, es pot haver confós. Tot i així, agafa la bossa de damunt de la butaca i es precipita cap a fora del pis, no sap per què però li ha vingut un impuls, una necessitat, de trobar-se amb la Mariona.

Quan arriba a la planta baixa, com que veu que el Sr.Gol encara és a la porteria, accelera el ritme per a poder trobar-se amb la Mariona sense roba estesa, tot i que ni tan sols sap si li dirà res. Una vegada fora el carrer i amb la porta a punt de tancar-se a la seva esquena, la Mariona desvia el rumb des de la vorera cap al portal.

- Hola – diu mecànicament la Mariona amb un somrís educat als llavis.

- Hola, Mariona..., oi? – ho sap perfectament, però li ha sortit així, necessita parlar amb ella, saber com és. Està reconeixent el rival per a prendre avantatge en la batalla per en Max? El cervell li va a cent per hora, es troba estranya i a la vegada excitada.

- Sí...

- Sóc la Glòria, del cinquè tercera. – S’analitzen durant uns segons –. Bé, encantada, ja ens anirem veient. Bona nit. – I fuig carrer enllà, des de on venia la Mariona, que resta uns segons perplexa i encuriosida abans d’entrar a l’edifici.

La Glòria acaba de constatar el què inicialment havia intuït, que l’encontre forçat obeïa a un instint d’avaluar l’altra competidora. "No tenim res a veure, i això em dóna més opcions", reflexiona amb esperança. Té vint-i-sis anys i la Mariona trenta-tres, més o menys com en Max, però li ha vist els ulls tristos i un posat aparentment dur i ferm que no sembla més que una façana d’inseguretats vitals.

El carrer és menys transitat que habitualment, tot sembla diferent avui i una altra vegada els instints la fan accelerar les passes, "amb una mica de sort encara l’atraparé". La Mariona, en canvi, continua lamentant-se, una altra vegada, de no haver-li dit res a en Max mentre es pregunta si amb el què es fixa dels homes habitualment és amb les orelles. No la convenç gens l’excusa que ella mateixa es dóna d’intentar arribar a temps a casa per a veure el seu anterior xicot per la televisió, el presentador de les notícies del vespre.

(4) Poeta de balcons a la farmàcia

2010-03-29T10:02:00.000+02:00

El poeta de balcons mira aleatòriament les anades i vingudes de la quitxalla eufòrica i els clarobscurs reflectits en els ulls perduts de la farmacèutica mamelluda on hi veu, indefectiblement, aspirines (efervescents). Símils, metàfores i comparacions són insuficients; liniments, ungüents, condons i pasta de dents desplacen la poesia. Culivada, la farmacèutica desafia la gravetat tot recollint un Bic i el poeta de balcons pateix, però s’inspira i inspira.

Per la finestra veu el carrer ple de Renaults 21 amb “ordenador de a bordo” que avisen que la porta és oberta, però no tenen “turbo boost”. El quiosquer cavalcant un Vespino vol fotre’ls una escopetada perquè callin! Però el multen per dur un tub sense silenciador i el carburador trucat. I amb tant de merder el 24 no arriba i els nens continuen jugant. El poeta s’ho apunta a la Moleskine així com també s’apunta que només és capaç de veure el pits de la farmacèutica ensabonats amb Moussel, de Legrain.

Finalment la quitxalla entra a la farmàcia amb Burman Flash de llimona i de taronja a les mans, el Colajet, el Dràcula i el Tiburón són per als germans grans. Volen Cerebrino Mandri per a les migranyes de les mares però s’enduen fil dental per als pares. És igual, tenen pressa per a arribar a casa i veure en Goku. I el poeta de balcons surt a comprar Moussel.

Vius

2010-03-29T01:10:00.000+02:00

On és el límit del què podem dir? Passem la frontera de la simple expressió i de l’acte de compartir si parlem sense barreres del què sentim? Sense cap mena de barrera no ho fem mai perquè seria destructiu, arrasador. Però això seria l’extrem més extrem d’una situació que hauria de ser més habitual, o més ben dit, més espontània (“habitual” seria un concepte fruit de la subjectivitat social).

Sense caure en el recurs fàcil de culpar a la Societat de res perquè al cap i a la fi cadascú de nosaltres és a la vegada l’últim i el primer culpable i responsable de les nostres decisions, sí que és cert que hi ha patrons de comportament establerts que ens encotillen. Ens hem educat en una cultura que limita que deixem fluir el què sentim quan realment en tenim ganes amb tot el què això implica. Després de mirar als ulls d’una altra persona, si hi ha alguna connexió, es nota, i llavors tot ens hauria de sortir tal qual ho percebem. Les paraules haurien de ser la projecció del què s’està movent pel cervell i del pessigolleig que ens està creixent a l’estómac, i sempre acompanyades de l’espontaneïtat en la mirada, en el tacte (es pot abraçar de moltes maneres), en el gest, etc. Hem de ser capaços de mirar-nos als ulls i després anar abocant el què se’ns va generant a dins, cadascú en el format expressiu que intuïtivament li surti. Un petit moviment amb la mà pot ser tan revelador com un petó esporàdic a la galta o com quinze paraules a tota velocitat, tot depèn de la força en la intenció, és a dir, de la intensitat.

És ben cert que si sempre tots actuéssim així en tot moment i amb qualsevol sentiment o sensació, viure en societat seria incontrolable per no dir impossible, hi ha d’haver alguns límits no escrits que evitin l’autodestrucció. Però tampoc no cal passar als extrems de viure en la fredor de la inexpressió ni tibar més els fils de la cotilla. Val la pena intentar-ho, passi el què passi pot ser tremendament gratificant i alliberador tot i que, a la vegada, dolorós i punyent, i fins i tot pot obrir-nos pas cap a nous camins desconeguts i plens de dubtes. Però això ens fa sentir vius, i vivim perquè ens en sentim.

(3) Riuen

2010-02-22T01:40:00.000+01:00

A la taula del costat d’unes noies que acaben d’alçar-se i d’endinsar-se en el misteri de la nit barcelonina hi ha una parella d’uns trenta-cinc anys. Parlen amb anglès amb el cambrer, però no entre ells. Segur que és un idioma nòrdic, danès, noruec, no ho sé ni ho podria saber. Prenen cadascun una copa d’un Rioja indeterminat perquè això és l’únic que he aconseguit llegir de l’ampolla quan els l’han servit.

Ell és d’esquenes i només puc assegurar de la seva semblança que va absolutament pelat al zero. Ella és feliç, riu amb naturalitat, relaxada, complaguda de ser a la Rambla de Catalunya bevent vi negre amb la seva parella. Ara ell decanta el cos lleugerament cap a la dreta i llavors la puc veure encara més clarament. És bella, però d’aquella bellesa efímera, mescla d’esveltesa nòrdica i decadència potencial britànica. És gratificant veure’ls parlar i riure perquè, insisteixo, semblen feliços i això no deixa de ser bonic, o si més no, entranyable.

El detall definitiu que em fa restar dissimuladament contemplant-los amb un lleuger somriure és que riuen junts.

(2) Fer-se trampes

2010-02-22T01:14:00.000+01:00

A uns quatre dits del vidre, braços creuats i lleugerament capcot. Comencen a caure les primeres gotes. "Merda, a més a més, plou!". No hi ha ningú ni al carrer ni a la platja. "I el telèfon no sona...". Com n’és de violent, a vegades, el silenci. La sorra tampoc no li diu res del què espera sentir. "Què faig?".

Xiula, canta amb veu baixa el primer que li ve al cap. "Foto el camp!". Arrenca i circula lentament, pensant estranyament amb la caixa de sabates buida que ha de recollir del mig del menjador. "Aprofitaré per a rentar el cotxe". Vaja, omplir el temps mentre no sona el telèfon. Un temps que s’escola. La trucada, com el Cel Setè, és engendrada dins del seu cap, o sigui que no ha de venir ni vindrà mai.

Gairebé tothom es fa constantment trampes a un mateix. Absurd, però real. "Sortiré a comprar el diari i així miro si hi cartes a la bústia". I la vida passa. Avui és una trucada, demà serà l’espera d’un senyal paradoxalment inesperat.

(1) Inici de festa

2010-02-22T01:10:00.000+01:00

Assegudes al voltant d’una taula d’una terrasseta d’un bar de la Rambla de Catalunya hi ha dues noies, segurament alemanyes, vestides per a sortir de nit, però discretes. Deuen tenir uns trenta anys. Una és rossa i l’altra, morena. Es diria que són bastant amigues, almenys pel to de la conversa que, tot i no entendre, es mostra molt distesa i alegre. I el llenguatge corporal ho corrobora; les rialles, la posició del cos, la lleugera inclinació del cap i l’angle obert de la mirada mentre parlen. Semblen agradables, poc estridents i de conversa intel·ligent, però això, com tota la resta, no són més que suposicions.

Han demanat unes croquetes, unes patates braves, pa amb tomàquet i unes clares. S’alcen després de deixar els diners sobre la taula i s’allunyen una al costat de l’altra Rambla amunt, amb pas ferm perquè ja saben on van i on acabaran la nit que ara comencen en una Barcelona estranyament calorosa durant la setmana dels barbuts.

Antecedents Improvisació 01

2010-02-08T00:33:00.000+01:00

Desig: El protagonista, Clara, necessita urgentment una quantitat de diners i un augment de sou. L’antagonista, Eduard, no li vol donar ni una cosa ni l’altra.

Relació social: Companys de feina, essent Clara la subordinada i Eduard el Cap.

Lloc: Oficina (l'Eduard prepararà l’espai sense que la Clara sàpiga com queda)
Antecedents:

La Clara i l’Eduard es coneixen des de la infància perquè eren veïns de la mateixa escala. Els pares respectius es coneixien i compartien plegats dificultats i alegries. Ell és un parell d’anys més gran que ella i això féu que, des de petits, l’Eduard sempre fos com el protector de la Clara. Ell la va estar protegint i ajudant dels perills i les dificultats de la vida durant la infantesa, l’adolescència, els primers anys de l’edat adulta i fins a l’entrada al món laboral.

La Clara, des de petita es sentia segura al costat de l’Eduard. Quan l’acompanyava a l’escola, els perills que ella veia a cada cantonada i a cada portal desapareixien, o simplement quedaven en una altra dimensió, fora de la bombolla creada per ell i que els protegia de tot. Ell era en termes generals un bon noi responsable que, amb molt de gust i satisfet de sentir-se important i útil, feia de guardaespatlles d’aquesta simpàtica, innocent i desemparada nena que era la Clara. En definitiva, en realitat l’Eduard es sentia com el germà gran de la Clara, amb l’avantatge, creia ell, de només haver de compartir els moments bons i no les típiques baralles fraternals.

I així va continuar la cosa durant l’adolescència. Cadascú tenia els seus amics i amigues, però ells estaven units per un fil invisible especial. Sempre que ella es sentia insegura o amb por, ell era allà per a tranquil•litzar-la, fer-la reflexionar i triar el camí segur. I això que en el seu moment semblava que era positiu, en realitat va marcar profundament el caràcter d’un i altre. Tos dos saben, tot i que no n’han parlat mai, que hauria estat millor que la Clara hagués seguit els seus instints, la seva intuïció, i hagués triat ella mateixa el camí a seguir a cada encreuament. En definitiva, que l’èxit o el fracàs de les seves accions hagués estat simplement conseqüència de la seva pròpia tria, no de les indicacions de l’Eduard.

I això els tortura a tots dos perquè, durant la primera edat adulta, ella no és capaç de prendre cap decisió sense el vist i plau d’ell. I ell no pot suportar veure que l’ha convertida en un mar de dubtes i en un ésser absolutament dependent d’ell. Però el sentiment de culpabilitat és mutu perquè ella creu que l’Eduard no pot viure la seva vida per culpa d’ella.

Aquesta voràgine autodestructiva que segueixen tots dos s’aturà una mica fa uns quatre anys, quan ja entrats tos dos a la trentena, ell la col•loca a l’empresa on treballa com a gerent i on és a punt de convertir-se en soci. I s’atura perquè l’Eduard decideix que aquest és l’últim gest “salvador” que fa per ella: vol viure la vida sense patir per la Clara, vol que ella visqui la vida sense dependre d’ell. I a la Clara, tot i no haver-ne parlat específicament, l’actitud de l’Eduard li sembla correcta i també desitja obrir-se camí per ella mateixa, afrontant tant els encerts com els errors.

Però que hagin aturat aquesta dinàmica després de tants anys no vol dir que la situació s’hagi estancat i tot sigui una bassa d’oli. Ambdós han continuat evolucionant: ell ha substituït el seu proteccionisme altruista per un egoisme i una ambició personal absolutament desconeguts en ell, és com un delit per compensar amb el mínim temps possible tot el temps i els esforços invertits en ella; ella ha transformat les seves pors fins ara controlades gràcies a la comoditat de tenir-lo a ell a prop en una necessitat d’autoafirmar-se i de demostrar-se què és capaç de tirar endavant per ella mateixa. Es podria dir que la transformació de l’Eduard el fa enfosquir-se, la Clara, en canvi, es va il•luminant.

Aquest canvi de l’Eduard començà en el mateix moment en què ella va entrar a treballar a l’empresa tenint en compte que li oferí unes condicions laborals precàries dins de la seguretat d’un contracte indefinit i una perspectiva de millora poc engrescadora. Ella ho acceptà perquè en aquell moment l’únic que ella volia era sortir, altra vegada, d’una situació d’inseguretat laboral. Al cap de quatre anys, les coses han canviat. Ara la Clara és més forta, més segura, més conscient del que és i del què vol ser. Però per altra banda, l’Eduard té el cor sec i endurit, els sentiments dels qui ha estimat més a la seva vida li reboten o li rellisquen, ja no el mou la generositat.

Però són sincers aquests canvis o són cuirasses inconscients per a tirar endavant sense acabar destruint-se un a l’altre? Potser el conflicte sense límits pot confirmar o desemmascarar les seves actituds vitals.

Introducció

2010-02-08T00:25:00.000+01:00

Per a dur a terme una improvisació és importantíssim un treball previ de preparació de tot el que l’envolta. Així, en improvisacions de dues persones s’haurà de determinar quin és el desig del protagonista, un desig que l’antagonista, en principi, no voldrà satisfer-lo. També serà important definir el lloc on hi haurà el Conflicte (no hi ha escena o improvisació si no hi ha conflicte), tot i que la preparació escènica de l’espai la prepararà l’antagonista sense que el protagonista en tingui coneixement.

A partir d’aquí, la capacitat de l’actor per a fer-se seu el personatge, d’entrar-hi de tal manera que les reaccions que tingui durant la improvisació siguin el més intuïtives i més pròpies del personatge, vindrà absolutament lligada al detall en la definició dels antecedents. És a dir, en la definició de la història prèvia, de la relació que els uneix fins al moment just d’iniciar l’escena.

Aquests són alguns exemples de preparació d’antecedents que poden servir per a crear personatges i situacions vàlides per a improvisacions.

CONTINUÏTAT D’ESPAIS CONTIGUS (I) - SEMBLANCES

2010-01-06T01:55:00.000+01:00

En Max surt de l’apartament número tres de la planta deu i es dirigeix cap a l’ascensor, a l’esquerra. Quan hi arriba, no cal que premi el botó perquè justament algú està arribant al seu pis. S’obren les portes, sempre cap a l’esquerra i amb un lleuger grinyol produït per un mal engreixat de les guies, i en surt la veïna de l’apartament número sis. Encongida i corbada pels anys, s’aboca plena de nervi cap a l’exterior pràcticament atropellant en Max que l’esquiva amb un precís moviment de maluc.

- Surt del mig, marrec! Tinc pressa. – remuga ella.

- Bona nit, senyora Aurora.

- Bona nit, bona nit...

Això de marrec li ha agradat. Una vegada passada amb cert èxit la crisi dels trenta, pensa que als seus trenta-cinc ja pot començar a preparar-se per a l’encara més tòpica crisi dels quaranta.

Es mira al mirall de dins de l’ascensor i aprofita, de fet ho fa sempre, per acabar-se de pentinar amb un àgil moviment de dits. Es mira altre cop però ara allunyant-se un mica més de l’espill tot inclinant-se d’esquenes, cap a la porta. Sí, certament, constata que té les mateixes orelles que el presentador de les notícies del vespre de la televisió pública i que fa uns instants ha deixat a mitja narració de no sé quin fet truculent esdevingut ahir a la nit per allà la costa d’Alacant. Encara entre el tercer i el segon, l’associació d’imatges i d’idees el porta a concloure que la senyora Aurora, tot i la diferència d’edat, té les celles iguals que l’home del temps del mateix programa, espesses i d’una sola peça però no pas amples.

Surt de l’ascensor i saluda al Senyor Gol, el porter, que seu darrere un taulell des d’on normalment mira, absolutament absort, un petit aparell de televisió. Quan el Senyor Gol es gira per a saludar, en Max sent un calfred a l’espinada que el deixa per uns moments en blanc, però després reflexiona ràpidament: sí, realment el porter i la Mariona, la noia soltera del setè, podrien ser ben bé pare i filla.

Surt de l’edifici i dues cantonades més avall s’atura: la Mariona puja per la mateixa vorera. Ella també el veu i, amb el braç alçat, el saluda. En Max li respon amb una lleugera inclinació de cap i a mesura que se li va acostant la seva perplexitat és més gran. S’adona que qualsevol podria creure que la Glòria, la filla del pianista del cinquè, és germana de la Mariona.

Se sent molt inquiet, estranyat i astorat.Tots els de l’edifici ens assemblem a algú o altre o entre nosaltres?

Nova presentació

2010-01-05T01:13:00.000+01:00

Un amic meu que escrivia molt i molt bé va crear un bloc literari amb intencions terapèutiques, segons ell mateix deia, per tal de “poner cura a mi inconstancia con la ayuda de la mirada invisible de un lector imaginario”. Hi anava escrivint textos que més endavant van ser recollits en un llibre on s’hi incloïen també els comentaris fets pels visitants del bloc.

Evidentment, vista la meva irregularitat introduint textos meus al “De tot una mica” (atenció, que el bloc no pretén ser literari!), amb l’únic que em quedo de tot això que explicava del meu amic és amb la intenció de posar cura a la inconstància. Ho aconseguiré, així que, si us plau, espero que comenteu tot allò que cregueu que hagi de ser remarcat o, sobretot, esmenat.

I si creieu que pot interessar a algú, endavant, que volin les paraules!

Danny and the Deep Blue Sea - John Patrick Shanley (Teatre)

2009-12-30T23:43:00.000+01:00

I ain't never planned no single fuckin thing in my life. I ain't never done nothin. Things happen to me. Me, you, what you did. We didn't do that stuff. It happened to us.

---Danny, after deciding that maybe he could plan his life instead of just letting things happen

De l'obra de teatre "Danny and the Deep Blue Sea" de John Patrick Shanley

The Darker Days Of Me & Him - PJ Harvey

2009-12-30T23:37:00.001+01:00

The Darker Days Of Me & Him

Promises, promises

I'm feeling burned
You taught me a lesson
I didn't want to learn

Why did I come here?

Please tell me again
Why did you ask me?
Don't say you forget

I long for, I long for

I long for my home
I long for a land where
No man was ever known

With no neurosis

No psychosis
No psychoanalysis
And no sadness

I'll pick up the pieces
I'll carry on somehow
Tape the broken parts together
And limp this love around

Limp this love around

PJ Harvey

http://www.youtube.com/watch?v=YPGWtOX202A

Quadre mèdic

2009-09-26T19:36:00.002+02:00

És una experiència francament curiosa la d’intentar triar un metge del quadre mèdic de l’assegurança sense cap mena de referència. Suposo que molts ens hem trobat en aquesta situació. Hom comença cercant l’especialitat del metge que necessita, una feina molt senzilla sobretot si es segueix l’índex. Però les facilitats acaben aquí. I ara què?

La ubicació de la consulta por servir de guia, però sobre quin patró? Potser és que el millor metge té un despatx al Passeig de Gràcia? Com que respecte això en tic seriosos dubtes, queda descartada aquesta opció. Tot i que si altres vies em porten a haver de triar entre dos metges i un em queda més a prop de casa, llavors sí que ho tindré en compte.

Al final, em decideixo per l’opció més científica de totes les que se m’han ocorregut: com que inevitablement els noms i els cognoms de la gent ens fan visualitzar cares, o almenys això és el què em passa a mi, doncs la cara que em generi més confiança, guanya. Molt científic, oi? Doncs no passa res, si estàs bé o no segur que no depèn del metge.

01/07/04 - La lluitadora

2009-09-26T17:19:00.001+02:00

LA LLUITADORA

Reina de camps
i castells, de pedra
picada amb gràcia i traça,
testimoni de sangs.

El cancell il·luminat
t’anuncia indecisa.
Entres a la lluita
ben armada amb ferro
a l’ànima i acer al cor.

Sobrevius? Sí, certament.

Barcelona, juliol de 2004

28/01/04 - Esclats

2009-09-26T17:18:00.002+02:00

ESCLATS

Que vinguin tots
fent vots incauts,
sagaços pits
ben arraulits
entreu complerts
al circ, caps cots.

Esclat pelat
de foc capit
crida el mot
vestit de nit
marxi amb fred
la resta, cos refet.

Barcelona, 28 de gener de 2004

25/09/03 - El cor i el cap

2009-09-26T17:12:00.001+02:00

EL COR I EL CAP

Frustrats de cap
i revoltats de cor,
tots som colpits
quan la natura enganya.

Però la nova llei
mou l’ànima rovellada
perquè l’estancament mata;
de cor i de cap.

Barcelona, 25 de setembre de 2003

12/11/02 - Tardor

2009-09-26T17:09:00.002+02:00

TARDOR

Si em fas sentir
perdut en la memòria
sovint creuré
que el dia no se’n va.
Però ara la nit
escapça el jorn amb ganes,
capvespre prest,
la tardor ve i s’instal·la.

Barcelona, 12 de novembre de 2002

19/06/02 - Paciència

2009-09-26T17:06:00.003+02:00

PACIÈNCIA

El ble dictamina
el temps de l’espera,
amb paciència divina
la farem austera.

Barcelona, 19 de setembre de 2002

12/07/02 - L'esguard i la força del temps

2009-09-26T17:03:00.002+02:00

L’ESGUARD, LA FORÇA I EL TEMPS
(25 anys)

Quan amb el gest esquiu
que suaument planteges
inclines el cap,
l’esguard et balla
i les comissures parlen.

Força i valor
per urpejar el perill,
voluntat latent
per burlar el fat.

El temps no és absolut,
curull d’espais fecunds,
els omples amb delit
mentre jo els recullo abstret
per entregar-te’ls purs.

Gaudim-los!
N’hi haurà molts més...

Barcelona, 12 de juliol de 2002

Paraules espontànies, potser sense sentit

2009-09-26T16:59:00.001+02:00

Paraules espontànies, potser sense sentit

No hi ha parer de vida oculta,
només cabòries d’inconscient.
Saber si el pou et pren la vida
o simplement t’arrecera,
et vindrà de nou
com la sobtada gelosia
que garbella l’ànima freda.

Barcelona, 13 de febrer de 2002

18/02/02 – Febrer (Barcelona)

2009-09-26T16:47:00.000+02:00

El dia baixa, la son destorba, la nit s’acosta. Veiem com mulla la llum del dia; el febrer espia. No cansa el sol sinó l’ardor, de la baldufa i el seu plor. No té sentit la història escrita perquè el cervell guia la tinta. Brau. Bru. Suau. Creu. Cru. Parleu.
(al bloc )

28/11/98 – NEU (Can Felip, Maçaners)

2009-09-26T16:40:00.002+02:00

Una fina capa blanca ho cobreix tot. Aquesta nit ha nevat. Des de la finestra estant, aquest nou paisatge m’impressiona. Ahir feia fred però tot tenia el seu color. Ara, la neu només remarca les formes. S’han perdut les fulles seques i daurades que cobrien el terreny de l’esquerra. Sí que distingeixo el pedrís que separa l’entrada del mas del bancal central, però només perquè sobresurt un parell de pams. Més cap a la dreta, en sentit oposat al Pedraforca, els reguerons i petites valls que l’aigua a creat sobre la sorra de terra argilosa (l’infern de les rodalies) només sé que hi són perquè ahir els vàrem visitar (i gaudir!).

És la meva primera nevada d’aquest any, física, perquè encara tinc l’ànima freda de l’última glaçada.

30/08/09 – El de l’espigó

2009-09-06T17:43:00.002+02:00

Aquest nen que recordo amb un somriure melancòlic, fins a l’edat de 9 anys estiuejava en un poble de la Costa Brava. El veig gaudint com un boig tot saltant de roca en roca a l’espigó i caçant crancs amb la poc depurada tècnica del caçador autodidacta.

Quina alegria de nen! A cada pas, dues roques i un forat, una decisió que determina el camí. I ell la pren seguint el seu instint. És sorprenent, no dubta mai. Ja ha fet camí i llavors baixa cap a les roques en contacte amb l’aigua. Els cranca no l’esperen, però ell els buscarà i els trobarà.

El repte era caçar crancs i el camí, els passos inevitables a fer per a aconseguir-ho. El nen tenia clar el repte, el sorprenent vist des d’un ulls d’adult és que no només no dubta en fer el camí ple de decisions per les roques, sinó que a més el fa amb una energia (passió?) difícil de descriure perquè es percep en la mirada, en l’expressió dels ulls.

Definitivament, aquest nen és part del Nen Vital.

Vida i música

2009-08-18T14:57:00.000+02:00

És curiós com en certs moments de la vida, vas escoltant música i, ja sigui pel contingut explícit o implícit de la cançó o pel sentit d'una frase solitària, resulta que tot el què sents té un significat absolutament relacionat amb el teu estat vital.

Has sentit milers de vegades aquest recull de cançons, però ara, cada cançó et recorda com et sents, el per què, el com, etc.

Reflexionant-hi una mica, estàs segur que es tracta d'una relació instintiva de sentiments que et fan arribar al resultat que al teu estat d'ànim li interessa, més bo o més dolent segons el punt del cicle del teu estat.

Curiós. Això s'assembla al què succeí durant els anys precedents al 1666, l'anomenat any de la Bèstia o de l'Anticrist, any durant el qual s'havia d'acabar el món. Llavors, per a reforçar les seves teories, els partidaris i creients d'aquesta profecia s'esforçaven a destacar alguns fets succeïts aquells anys mostrant-los com a signes clars de la inminent fi del món. Però sobretot s'esforçaven, mitjançant malavarismes numèrics, a fer quadrar operacions matemàtiques per a obtenir xifres relacionades amb el 1666.

Sigui com sigui, la conclusió que en trec és que tot això és relatiu perquè, quan ets a l'aigua, no reflexiones, o xapolleges, o sures, o t'enfonses o nedes. I ja està. La resta són variables que t'entelen la visió del camí a seguir.

29/03/2009 – The New York Trilogy (Paul Auster)

2009-04-21T00:27:00.003+02:00

19:29 Lector 2:
M’acabo de llegir la New York Trilogy del Paul Auster i m’ha agradat molt, te la recomano (justament em vaig comprar el llibre fa 2 anys a la biblioteca de la NY University)
19:31 Lector 1:
la ny trylogy és amazing tiu
jo vaig llegir el llibre fa.......
buf
19:32 deu o dotze anys deu fer!!!!!
Lector 2: Sí, m’ha agradat molt
Lector 1: quina por
Sí, em va encantar
Lector 2: L’únic que m’ha passat és que vaig començar a llegir-lo fa massa temps i la primera història no la tenia tant fresca, i és clar al final és amb la que té més lligams
Lector 1: vaig estar pensant molt de temps en la interpretació que fem de la realitat...
19:34 m’encanta la relació que té el llibre amb el Quixot
buf, em sembla molt al·lucinant
és el millor llibre del Paul Asuter, amb diferència
19:35 Lector 2: Però en realitat mola tot el llibre per això que dius i per com camina entre la casualitat i la causalitat o els instints i reaccions intrínsecament humanes...
o més ben dit, en la interpretació del món que fem, que és totalment subjectiva?
19:36 Lector 1: jo no recordo molt precisament el què passa, només les idees que retenia mentre el llegia
has pensat en això del Quixot que et deia?
19:38 Lector 2: Quixot: no hi havia pensat, però sí que hi ha relació
Lector 1: moltíssima relació
19:39 el Quixot viu tot d’històries que no són veritat
tot és mentida
però trigues molt a entendre-ho, en el llibre
res no encaixa, sembla que al final l’única possibilitat és que el tiu estigui boig
19:40 saps?
i és així, en realitat ell no ho sabrà mai, però fa por,
tot i que també penso que la veritat no la sap mai ningú
19:41 i que d’alguna manera tots ho som una mica, de quixots, o el personatge del llibre de Paul Auster
Lector 2: Però en realitat sí que les viu, des de la seva referència mental molt allunyada de la general, que per més general que sigui no té perquè ser la bona
19:43 Lector 1: és clar
jo hi penso molt en tot això des que faig neurociència
no ho sé... per això fa por el llibre del Paul Auster
Lector 2: Anyway, en aquest llibre crec que Auster hi afegeix el punt de la casualitat com a generador de noves històries
Lector 1: fa posar la carn de gallina al final
Ahhh!
19:44 però això ho fa sempre, és veritat, li encanta això de l’atzar
Lector 2: Els personatges les utilitzen per anar creant les seves pròpies realitats
Lector 1: sí, sí!
Has llegit Moon Palace?
Lector 2: No, no l’he llegit.
19:45 Lector 2: I quan una casualitat resulta que realment no és tal: el castell de cartes cau...
Dius que la resta de llibres de l'Auster no estan tant bé?
Lector 1: uhmm
bé
no es poden comparar amb la NYT
penso
però n’hi ha un parell o tres que m’agraden molt
Lector 2: Me l’he llegida amb anglès i segur que algun detall se m’ha escapat, però m’ha molat molt
19:47 Moon Palace és bo, i
com es deia...
Lector 2: Leviatan?
Lector 1: Sí!
Leviatan
és molt bo
Lector 2: És el proper que em volia llegir
19:48 Lector 1: es pot llegir molt bé el Paul Auster amb anglès, és veritat
jo leviatan me’l vaig llegir en angles
i després té un llibre que es diu La Música de l’Atzar que m’agrada molt
però clar no és tant bo
però m’agrada la història
19:49 el tiu crea uns personatges aventurers desesperats, que ho han perdut tot, que m’encanten
però bé... al final ja cansa
19:50 vaig passar molt bons moments llegint-lo!
hi ha un altre home, Cormac Mcarthy
que es al·lucinant
Lector 2: Cormac: és dur de collons. He llegit Tots aquells cavalls
Lector 1: doncs has de llegir The Road
és increïble
és brutal nen
em moro!
19:53 Lector 2: El tinc aquí en català de la Literatura Universal
Lector 1: ja saps que exagero molt jo
ahhhh
sí, és el que jo vaig llegir,
en anglès era impossible
has de resistir, les primeres pàgines no enganxen gaire
19:54 però és molt bonic aquest llibre
val molt la pena
sobretot si penses en tenir fills algun dia
es veu que el tiu ha tingut un fill fa poc...
i mira que és vell!

Fragments-Thornton Wilder (1)

2008-06-17T23:29:00.001+02:00

Si ens han de condemnar a una poesia basada en una cadena oculta de pensaments, estimat Pomponi, llavors aviat quedarem indefensos davant de la desfilada de conceptes inintel·ligibles que es faran passar per un desplegament superior de sensibilitat.

Pàgina 67, “Els Idus de Març”, Primera edició: juliol 1999, Les millors obres de la literatura universal segle XX, Edicions 62 s/a

Fragments-Jordi Puntí (1)

2008-06-17T23:19:00.003+02:00

Les parets de la cabina són cobertes de fotografies descolorides i amb les puntes mig estripades: al costat de les formes voluptuoses d’una noia de calendari de fa deu anys, hi ha un pòster de tonalitats sèpia d’un equip de futbol; al dessota d’una estampa d’un Crist que plora llàgrimes de sang, apareix una fotografia dedicada d’un presentador de televisió que un dia va utilitzar el pàrquing; i així, de mica en mica, per un estrany procés de palimpcestació que se serveix de les taques d’humitat (continents invasors que van a la deriva), la cabina ha esdevingut un santuari del politeisme més innovador.

Pàgina 149-150, Jordi Puntí, “Pell d’armadillo”, Segona edició: abril 1998, A tot vent, Edicions Proa, S.A.

KUWAIT 2005

2008-03-24T19:20:00.005+01:00

Del 22 de maig al 6 de juny de 2005
(De com es poden aprendre més coses de llocs ja visitats anteriorment)

* * *

En les anteriors notes de Kuwait pretenia mostrar una visió general del país en diversos àmbits (social, econòmic, cultural, etc.) a partir d’anècdotes i experiències personals. Aquests nous apunts contenen aspectes potser més anecdòtics i específics però que em fa la impressió que ajudaran a que hom es faci una imatge més pròpia d’aquest ric racó de món.

* * *

Després de pràcticament un any, torno a ser a Kuwait altra vegada per afers professionals. Suposo que no tindré gaire temps per a recórrer massa país, tot i que dubto que hi restin gaires llocs interessants per a visitar. Com que la feina serà molt absorbent, procuraré d’aprofitar al màxim la informació que em puguin proporcionar els habitants del país que ja conec de l’anterior viatge i d’altres que, de ben segur, m’aniran sortint al pas.

La primera diferència respecte a l’anterior viatge és la temperatura. Hi continua fent molta calor perquè, al cap i a la fi, som a les portes de l’estiu, però ja ens permet treballar durant el dia amb menys dificultats enlloc d’haver-ho de fer a la nit (tot i que al final hem acabat treballant dia i nit!). De tota manera, estem parlant de temperatures igualment infernals: prop dels quaranta-cinc graus al migdia i no menys de trenta-cinc a la nit.

Em satisfà molt el fet de que les botigues estiguin obertes pràcticament les vint-i-quatre hores del dia. Si hom necessita qualsevol cosa, segur que acaba trobant-la. I del tipus que sigui, des de productes de la llar fins a productes tecnològics passant per tot tipus de botigues de menjar i restaurants. És una sensació que, curiosament, també s’experimenta als Estats Units...

M’ha encuriosit que en un restaurant proper a l’hotel on ens allotgem, passis pel davant a l’hora que hi passis, sempre és ple de gent fent-hi cua. M’han explicat que es tracta del millor restaurant iranià de la ciutat: és on fan el millor kebab del país. Resulta que tots els cuiners són de l’Iran i la cuina iraniana és molt apreciada a Kuwait i, pel que m’expliquen, també a la resta del món àrab. Perquè els cuiners puguin passar un temps al seu país, el restaurant tanca durant dos mesos seguits, variables cada any per tal de que aquests incloguin el ramadà. Narren amb gran admiració una pràctica que ja fa temps que potencien molts restaurants a Europa: poder veure com treballen i tallen la carn els cuiners gràcies a uns vidres que permeten una visió clara de tota la cuina. A més, si ho desitges, pots comprar el menjar per endur-te’l i menjar-te’l a casa tranquil·lament. De fet, pel dinar del dia següent ens han dut el menjar d’aquests restaurant i, efectivament, no puc fer res més que confirmar tot el què m’han dit: un kebab excel·lent, el millor que he menjat mai.

El kebab és carn rostida de xai o de vaca cuita generalment amb un ast vertical que va fent voltes. Aquesta carn es va tallant a tires i s’incorpora dins d’un pa especial que sembla una bossa en forma de crêpe. Després s’hi afegeix ceba, tomàquet i altres verdures. Per acompanyar-la s’utilitzen diversos tipus de salses, picant, d’all, agra, etc., i sovint també s’acompanya amb una mica d’arròs, suposo que per fer coixí i alleugerir les pesades digestions que comporta la ingestió d’aquestes salses tan carregades d’espècies. La gràcia del kebab que he pogut degustar avui és que, al contrari dels que he tastat fins ara, no tenia gens de regust de llana.

Torno a constatar que els kuwaitians viuen, o si més no tenen la possibilitat de viure, bastant bé. El nivell de preus és similar al nostre, o potser uns mica més elevat, però la pressió fiscal és nul·la perquè no paguen impostos. Els avantatges socials són també molt importants. Per exemple, el Govern els dóna cada més uns 120 Euros per a cada fill fins que aquests comencin a treballar. Per casar-se també obtenen un bon regal econòmic per part del Govern (però només la primera vegada que es casen: si es divorcien, no hi torna a haver regal)

És molt fàcil d’obtenir crèdits a un interès molt baix, però això esdevé sovint una arma de doble tall perquè alguns acaben endeutant-se massa. I no cal anar gaire lluny per a veure-ho, el nostre amic Ahmed no para de comprar-se cotxes a crèdit i, com que el Govern ho controla tot, aquests pagaments li són descomptats directament de la nòmina. I després ha de mantenir la família, perquè a Kuwait, encara que la dona treballi i tingui un sou, l’encarregat de mantenir la família és l’home de la casa. A més, els cotxes que es compra no són precisament dels senzills i barats!

L’amic kuwaitià que ens fa d’amfitrió es diu Raed i bàsicament és la persona a la qual pregunto tot el què em desperta un cert interès. La seva feina dins de l’aeroport li ha permès d’establir una bona relació d’amistat amb alguns treballadors de la companyia aèria holandesa KLM. Són treballadors vinguts de fora, de l’Índia, de Sri Lanka, etc. Alguns d’ells jo ja els coneixia de l’altre viatge i per això li pregunto per un tal Avinage, un dels que manava en temes d’organització i gràcies al qual vaig poder marxar un dia abans de Kuwait perquè em va col·locar el primer de la llista d’espera de passatges cancel·lats. El cas és que em diu que se n’ha anat al Canadà! Resulta que el passaport canadenc és el que et permet viatjar per més llocs al món sense necessitat de visat ni de gaires problemes burocràtics. Però no te’l concedeixen així com així, has d’iniciar un expedient burocràtic que comporta haver de complir bastants requisits o “simplement” has de tenir un milió d’Euros al banc. Aquesta segona via la segueixen molts personatges adinerats del món àrab, sobretot alts càrrecs de companyies multinacionals que han de viatjar molt.

També hem parlat una mica de temes polítics, tot i que la majoria d’origen aparentment religiós i realment econòmic. Per en Raed, el mal de tot el món, però sobretot el què afecta al món àrab, és culpa dels jueus. Per a ell, tot el què està passant a l’Orient Mitjà és la conseqüència de la política dels Estats Units (que per a ell no són més que el braç executor de la voluntat dels jueus que fan pressió a través dels seus lobbies). Afirma que l’objectiu dels americans i dels jueus és obrir-se camí cap al Golf Pèrsic des d’Israel per tal de controlar el petroli.

Afirma en Raed que, mica en mica i seguint una estratègia molt a llarg termini que ja fa molts anys que s’inicià i que mani qui mani als Estats Units va tenint continuïtat, es juga constantment amb crear certa inestabilitat en un país de la zona (en altres llocs es provoca una guerra directament) i després “s’ajuda” a restablir la pau i la tranquil·litat. I així van avançant amb la seguretat que els governs d’aquests països estan al seu costat, ja sigui perquè el controlen o perquè a aquest govern li convé seguir beneficiant-se de pactes econòmics que els lliguen amb els Estats Units. Sigui com sigui, si mirem el mapa de l’Orient Mitjà podem veure com Jordània ja és Estat amic d’Occident des de fa anys, Kuwait és pràcticament una colònia dels Estats Units (fins i tot el govern de Kuwait s’està plantejant perdonar als Estats Units el deute que tenen amb ells per l’última guerra contra l’Iraq), Aràbia Saudí no els preocupa gaire, tot i que des d’allà es financen algunes cèl·lules terroristes, Qatar, els Emirats Àrabs i Bahrain estan molt occidentalitzats econòmicament parlant. Amb la Palestina relativament domesticada i una vegada s’hagin fet amb el control definitiu de l’Iraq, llavors només els quedarà aconseguir que Síria no financi Hezzbolà al sud del Líban i, finalment, el gran escull: l’Iran.

De tota manera, ell està convençut, perquè ho diu l’Alcorà, que en un futur hi haurà una unió diguem-ne moral i política entre àrabs i cristians que s’aixecarà contundent contra els jueus i els esclafarà. Em sobta aquesta mescla de capacitat d’anàlisi, encertada o no la conclusió, amb el poc pragmatisme que apliquen quan segueixen i creuen en les profecies d’origen religiós. Però és que per ells la vida és religió i la religió és vida.

Tornant a Kuwait, hom no pot mai deixar de parlar en algun moment del petroli. El Golf Pèrsic i les terres del voltant formen geològicament com un embut del qual la part més baixa és justament Kuwait. Això fa que ens trobem a l’últim lloc on s’acabarà el petroli de tot el Golf. Com que les bosses de petroli van baixant des d’Iraq cap al fons de l’embut, els kuwaitians diuen que en Saddam Husseïn va envair Kuwait l’any 1993 perquè deia que els kuwaitians li estaven robant el petroli! Em diu en Raed que hi ha pous de petroli oberts fa 50 anys que encara mantenen avui en dia la mateixa pressió que aleshores.

Tot i que ja en sóc conscient des de fa temps, em continua sorprenent la quantitat de diners que tenen alguns personatges. Avui he vist com carregaven en Rolls Royce en un avió mentre per l’altra punta de l’aeroport veia com treien el Jumbo de l’Emir dels hangars per a fer-li la revisió i el rodatge de motors setmanal. De fet, des de la meva empresa s’ha intentat reclamar algun pagament pendent a través de l’ambaixador i la resposta ha estat sempre de l’estil de “per sis-cents mil Euros no val la pena molestar a l’Emir”.

I tampoc no em deixa de sorprendre la doble moral o la hipocresia de la gent d’aquí. Es fan la llei, tan la de Déu com la terrenal, a la seva mida. Per a en Raed, la seva dona i els fills són sagrats, però no fa més que queixar-se que la seva dóna es gasta al moment els diners del seu propi sou i després es passa la resta del mes pensant (i executant) com gastar-se els d’ell. Potser en aquest cas no es tracta d’hipocresia perquè dedueixo que la seva dona ha estat primer un instrument necessari per a poder engendrar descendència i posteriorment un accident que ha de mantenir i suportar perquè ho diu Al·là.

Però aquesta moral aplicada tan bé al propi interès arriba al seu màxim exponent quan t’expliquen que fa uns mesos en Raed i l’Ahmed van marxar quinze dies al Marroc. Estaven instal·lats en un apartament que, tenint en compte el seu nivell de vida, els va sortir molt econòmic. El cas és que allà també els visitava cada dia una estudiant i una amiga seva que es treien un sobresou gràcies a les plaents estones que els feien passar. Ara bé, segons en Raed, “això no és el mateix que fer el carrer!”. Certament curiós.No sé si tornaré alguna vegada més a Kuwait, però almenys marxo pensant que he après coses que no sabria si no hi hagués vingut mai. Està clar que qualsevol viatge a qualsevol lloc desconegut, si hi ha un mínim d’interès o de curiositat, sens dubte t’enriqueix, a l’Orient Mitjà o a Sant Privat i La Pinya.

KUWAIT 2004

2008-03-24T18:59:00.005+01:00

Del 19 de juliol al 6 d’agost de 2004 i del 25 d’agost al 15 de setembre de 2004
(De com sobreviure sis setmanes a Kuwait treballant intensament amb una calor com mai no havia hagut de suportar i encara poder dir algunes coses d’un país amb un atractiu, certament, relatiu)

A Kuwait m’hi han portat afers professionals que es desenvolupen absolutament tots a l’Aeroport Internacional de Kuwait. Explicar les meves experiències en aquest país i les impressions que m’han causat aquestes sis setmanes és l’objectiu de les properes ratlles durant les quals, després d’haver-les repassades i rellegides, penso que encara podrien ser més explícites i fidels a la realitat, però la memòria a vegades juga males passades. Potser he oblidat, o desconec, aspectes que un historiador, sociòleg o antropòleg consideraria essencials, però això és el que ara mateix sé, i conec, d’aquest país.

La calor a l’aire lliure que s’ha de suportar durant els mesos de juliol i agost en aquestes latituds és tremenda. A pràcticament tots els edificis i recintes, per petits que siguin, hi ha aire condicionat (el generen de forma relativament barata gràcies a la gran quantitat de petroli que posseeixen), però a l’exterior, les temperatures poden arribar durant aquesta època fins als cinquanta-cinc graus durant el dia i entre quaranta i quaranta-cinc graus a la nit. Si bé és cert que, a finals d’agost, la temperatura a les sis del matí, just acabat de sortir el sol, oscil·la entre els trenta-quatre i els trenta-vuit graus. I encara s’hi poden afegir dos complements més a aquesta duresa climàtica que apareixen de tant en tant, sense avisar: la humitat i el vent càlid i sorrós del desert.

Quan hi intervé el factor humitat la sensació és aclaparadora, sufocant, summament pesada. Moure’s durant el dia esdevé una empresa només aconsellable per als més agosarats i, per a la resta, només assolible si hom va amb l’objectiu de desplaçar-se d’un lloc condicionat a un altre. A la nit, tot i patir temperatures, com dèiem, d’entre quaranta i quaranta-cinc graus, es pot estar a l’aire lliure força més estona. Sense humitat és més suportable. Aleshores es produeix un fenomen curiós. Vas bevent aigua o altres líquids i et pots passar ben bé set o vuit hores sense orinar i sense haver suat gens ni mica. Suposo que l’explicació rau en què realment sí que es sua, el què passa és que en un ambient tant sec la suor s’evapora de forma pràcticament instantània i tens la sensació de no haver suat.

El vent càlid que ve del desert és particularment punxant i agressiu perquè les petites partícules de sorra que arrossega ataquen la pell exposada amb infinitat de fiblades. Això ha provocat històricament a la població del país problemes crònics als ulls i a la pell. De fet, evitar aquests problemes és el motiu pel qual vesteixen amb màniga llarga, amb les xilabes, i amb els clàssics mocadors al cap que subjecten amb els típics anells negres dobles voltant el cap des de les temples fins a la part superior del clatell.

El sol en aquest país ix i es pon de manera fulgurant, preciós sobretot el crepuscle, però prompte. Suposo que aquesta rapidesa és només una sensació que es té perquè, fins i tot amb el sol molt baix, la lluminositat continua essent vigorosa, esclatant. El color taronja del sol baix de ponent, gairebé rogenc, em recorda vagament el del capvespre a la nostra terra ferma del Pla d’Urgell i del Segrià, tot i que a Kuwait, l’absència de núvols es tradueix en la visió d’una rodonesa quasi perfecta del sol.

Sota aquest cel immens, impol·lut de núvols, l’orografia és indiscutiblement plana, aclaparadorament plana: sis mil milles quadrades de deserts de sorra s’estenen a partir dels límits de la ciutat. Lleugerament ondulats però de sorra dura. No hi ha cap mena de promontori.

M’expliquen que, fins fa uns deu anys, dins dels límits de la ciutat tampoc no hi havia gaires arbres i jardins. Avui en dia, pràcticament tots els carrers importants tenen vegetació plantada i ben atesa, ja sigui mitjançant el rec gota a gota o per aspersió. Així, hom troba metres i metres de mànega escampats per tota la ciutat per tal regar tots els arbres i arbusts plantats.

I l’aigua, d’on la treuen? Doncs tenen grans plantes dessaladores d’aigua del mar (funcionant, és clar, amb el petroli que ells mateixos extreuen) que els permeten obtenir aigua suficient per a veure i per a regar. També tenen escampats per la ciutat alguns dipòsits – col·lectors d’aigua de pluja (tot i que hi plou molt pocs dies); són com una mena d’embuts gegants, d’uns trenta metres d’alçada, amb la part ampla a dalt i en contacte amb el terra per la part estreta, normalment agrupats en conjunts de cinc o sis.

Econòmicament parlant, el país té petroli per exportar i grans empreses instal·lades arreu del món dedicades a tot tipus de negocis. No exporten res que no sigui petroli. Per altra banda, tampoc no són autosuficients perquè ho importen pràcticament tot: fruita de Síria, Jordània i Egipte, te de Sri Lanka, carn de bé, pollastre i vedella també dels països veïns, etc. Els animals, però, els importen vius per a sacrificar-los aquí segons el ritus islàmic. A Kuwait també tenen ovelles i xais autòctons amb una carn francament bona i melosa, sempre i quan el cuiner tingui certa habilitat, però a un preu tres vegades superior al del xai australià.

Amb el menjar la religió hi té molt a dir. A part del fet d’haver de matar els animals degollant-los, de cara a La Meca i amb la mà dreta, hi ha altres aspectes francament curiosos. No mengen porc ni derivats, és clar. Però tampoc no mengen conill. El motiu, doncs que tenen un cicle menstrual com el de les dones! Tampoc hi ha vedella, però no en sé el motiu, potser la gran quantitat d’immigració procedent de l’Índia.

Em diu la majoria de gent autòctona amb la qual he parlat que estan molt contents amb l’emir de Kuwait. Es veu que ell és el propietari de tot el petroli que s’extreu al país, però que cedeix un cinquanta per cent dels beneficis al Govern i aquest procura que el poble visqui bé. És un fet a destacar que no tenen impostos, no hi ha cap tipus de taxa per als nadius. El nivell de vida és, doncs, francament elevat. El cost de la vida no és barat, però sense impostos... Els diners que genera el petroli és bestial. La sensació és que Kuwait és com la Suïssa de l’Orient Mitjà.

Conscients, però, de que el petroli no és una font inesgotable, ja fa anys que les grans empreses inverteixen per tot el món i que el Govern es dedica a comprar or. Diuen que el Banc de Kuwait té una sala construïda sota el mar, a un quilòmetre de la costa, on s’hi va emmagatzemant part d’aquest or. Sincerament, m’ho crec.

Però no sempre ha estat així, evidentment. Kuwait, i en general els països del Golf Pèrsic, tenen un abans i un després de l’economia del petroli. El litoral del Golf Pèrsic té un fons submarí molt rocós, històricament de molt difícil accés; sobretot la zona més meridional, la costa del que avui és la Unió dels Emirats Àrabs. És un litoral ple de bancs d’ostres i de corall. Així, no es d’estranyar que la pesca, i salar el peix pescat, la recol·lecció de perles i la pirateria fossin els pilars fonamentals de l’economia anterior al petroli. Una pirateria, per cert, que només va ser capaç d’eliminar la flota de l’Imperi Britànic.
La ciutat de Kuwait queda enclavada en una mena de badia gegant, però no en la seva part més profunda, sinó en el costat inferior i a la cua del que podríem dir una gran ce trencada. Vista des de l’interior de la península aràbiga, tindria la forma d’un croissant amb el corn dret escapçat i girat cap avall. La zona més costanera té els carrers distribuïts de forma més radial, amb semicercles fent centre amb un petit cap dins la badia. Però això és només una petita part de la ciutat, és la zona de la Liberation Tower, del barri de Dasma, de Shamiya, d’Abdullah Al Salem, etc. La resta de la ciutat està estructurada en barris rectangulars entre els quals em fa certa gràcia descobrir-hi un barri de Córdoba i un d’anomenat Andalus.

Davant de la pròpia costa de Kuwait City hi ha dues illes, la Umm Al Namel i la Failaka, aquest última acompanyada de dos petits illots. A Failaka, ara no hi viu ningú. Resulta que durant la Guerra del Golf els Estats Units d’Amèrica la prengueren com a base d’operacions i, un cop acabat el conflicte se la van adjudicar a ells mateixos sense que el govern de Kuwait pogués dir-hi gran cosa, l’illa va ser ben bé usucapida. Ara em diuen que els americans es veu que hi volen fer una mena Las Vegas al mig del mar: casinos, alcohol...; de fet, seria com el què avui en dia és Dubai a la Unió dels Emirats Àrabs on, per cert, alguns kuwaitians adinerats viatgen els caps de setmana per emborratxar-se, anar amb prostitutes i jugar als casinos. Curiosa fe, la d’aquells, que no permeten ni una gota d’alcohol al país però la van a buscar a fora.

Tornant a la ciutat en sí, la veritat és que m’ha decebut una mica. Me l’esperava molt més atractiva, com així m’ho semblen altres ciutats de l’Orient Mitjà que he vist en diversos reportatges. L’únic que destaca són els grans edificis moderns, carregats de ferro i vidre però, sens dubte, espectaculars, fets i equipats amb les últimes tecnologies. La resta és plena de contrasts poc atractius. És a dir, en un mateix carrer, al costat d’un parell de cases noves en un barri essencialment luxós, se’n pot trobar una altra de totalment abandonada i mig en runes. Més que no pas una sensació de brutícia (que sí que hi és en altres zones), el què hi ha és una deixadesa intrínseca de la ciutat per deixar-ho tot a mig acabar. A més d’un desordre absolut en els estils arquitectònics.

Però tot això no és una manca d’harmonia atractiva, com podria ser la d’un casc antic com el de Lisboa o el de Barcelona, sinó que es tracta d’una deixadesa expressa i desinteressada. Decididament, l’estètica constructiva no és el fort d’aquesta gent. Només les mesquites mantenen un estil més o menys regular i singular, diferent de la resta, i francament ben aconseguit. No són gaire diferent que en altres països essencialment musulmans, però enmig de tant de nyap concentrat, quan en veig alguna, no puc evitar de mirar-la amb deteniment. El seu recarregament m’atrau, però més per la novetat que en mi es genera que no pas per la seva bellesa. N’hi ha algunes de molt modernes que són literalment immenses.

En principi, els musulmans resen entre tres i cinc vegades al dia, bàsicament quan surt el sol, al migdia i just quan s’ha post el sol. Es descalcen, es renten els peus i les mans, reciten una sèrie de versicles sagrats que se saben de memòria drets, mirant a la Meca i, ajupits a terra sobre els genolls s’inclinen endavant i endarrere també recitant. Als centre comercials i als llocs públics grans hi ha habitacions adaptades perquè els practicants hi puguin resar. El que ja no és tan divertit és quan, des del minaret de la mesquita del barri de l’hotel, t’engeguen l’altaveu a tot drap amb les pregàries corresponents mentre procures gaudir de les poques hores de descans que la feina et permet.

I del contrast arquitectònic, al social. Aquí la immigració és molt elevada. Aproximadament un cinquanta per cent de la gent és de fora de Kuwait i venen per fer totes aquelles feines més mal remunerades. La majoria de la immigració prové de l’Índia, però n’hi ha molts del Pakistan, de Sri Lanka i d’Egipte. Acostumen a venir a Kuwait per guanyar força diners durant un parell o tres d’anys i després tornar al seu país. Alguns, però, s’hi queden per sempre, sobretot si arriben a un cert status laboral que els permeti viure amb tranquil·litat.

El contrast és important perquè els miraments que té el Govern amb els nadius és inversament proporcional a les condicions que ofereix als immigrants. I no seré jo qui s’erigeixi en el defensor de la immigració indiscriminada, però sí que és indignant la permissió que practica el Govern en termes d’abús i de vulneració dels mateixos Drets Humans. No hi ha esclavitud, però... I no només això, el tracte humà dels kuwaitians en vers els immigrants és bastant despectiu i, a vegades, desagradable.

Uns dels cambrers de l’hotel, procedent de Sri Lanka, m’explica que a la seva illa natal hi ha molta població de descendència portuguesa, però sobretot m’explica coses del país veí, l’Índia. I gràcies a això ara començo a entendre alguns dels problemes d’aquest immens país, de l’Índia, vull dir, i sobre els quals indagaré i escriure en el seu degut moment, és a dir, quan el pugui visitar.

Tornant a Kuwait, el contrast suprem, el més colpidor, és el del rol, situació i actitud de la dona en aquest món tan, ara sí, allunyat del nostre. Em limitaré a descriure els fets tal com jo els he copsat. És cert que hi ha algunes dones que van vestides i aparentment viuen segons els cànons occidentals. Les veus vestides amb roba i estil occidental i, quan van amb els seus marits, ho fan sense signes evidents de submissió. Però la gran realitat és una altra.

La majoria de dones o duen mocador al cap tapant els cabells o duen vel en les seves diverses modalitats que les podríem dividir bàsicament en dues: fins damunt del nas però amb el front i ulls descoberts, o vel integral en els quals només hi ha una franja oberta d’ull a ull. Aquest últim model, a més, no admet varietat cromàtica en la resta de la vestimenta: negre de cap a peus. Fent broma del que no fa riure, podríem dir que són com escarabats bípedes. A més, quan van pel carrer acompanyant el marit, sempre es mantenen un parell de passes enrere.

També veus moltes dones banyant-se a la platja amb tota la vestimenta. Les de negre no es banyen, però les que van amb vestits tradicionals sí que ho fan. És impressionant veure’n una menjant espaquetis tot aixecant-se el vel dissimuladament, i sempre que sigui possible, és clar, d’esquena a la resta de gent del restaurant.

Em comenten que ara s’està perdent una mica l’ús del vel. Et diuen que realment no és una imposició, que les mateixes noies, quan arriben a la pubertat, ja ho demanen, que els fa una il·lusió tremenda! I m’ho crec, que els fa il·lusió, i fins i tot que no és una obligació escrita. Però sí que és una obligació fàctica. El més divertit és quan comentes que tens la sensació, per dir-ho de forma suau, que es manté a la dona en una situació d’inferioritat davant de l’home, i llavors t’expliquen que no, que a la dona se la respecta molt i que està al mateix nivell que l’home, però d’una forma diferent. Com es menja això?! Al meu entendre, si dos nivells de status es valoren diferent, passen a ser nivells diferents d’un mateix sistema de valoració, sigui quin sigui aquest sistema, el nostre o el d’ells. Però bé, què hi farem?

Per entrar a l’aeroport a treballar s’ha de passar per un control d’identificació i de registre militar. Els militars en qüestió són allà hores i hores morts de fàstic i, a part d’algun pesat escrupolós, la majoria són força agradables. L’altre dia, un d’ells ens va oferir dàtils. Molt agraït, vaig anar a recollir el què m’allargava amb la mà just amb la mà lliure que em quedava, l’altra la tenia ocupada. El simpàtic xicot es va posar com una fera fins que no li vaig recollir el dàtil amb l’altra mà.

Més tard, després de preguntar-ho al nostre amic, guia i company de treball a l’aeroport, vaig saber que alguns militars són antics habitants del desert o descendents d’aquests i que mantenen alguns costums molt escrupolosos amb els rituals d’urbanitat, conducta i respecte. Per exemple, en el meu cas, fins que no vaig agafar el fruit que el soldat m’oferia amb la mà dreta també amb la meva mà dreta, l’home no es va quedar tranquil. Una cosa semblant succeeix amb la manera d’asseure’s. A part de no donar mai l’esquena a ningú, no s’ha de seure amb una cama creuada damunt de l’altra i ensenyant la sola de la sabata a la persona del costat, i encara menys si aquesta és més gran que tu d’edat.

Tot això és el que ara mateix recordo d’aquest país que, sense haver-me deixat bocabadat, sí que m’ha aportat molts i interessants nous coneixements d’un món i d’una cultura desconeguts per mi fins ara. També he après que, a tot arreu on hi hagi vida i persones, hi haurà un mínim de riquesa humana.

Fragments-Josep Piera (1)

2008-03-12T11:28:00.002+01:00

Ausiàs March ha tingut nombroses relacions amoroses i totes, foren del tipus que foren, han acabat en fracàs, que no vol dir que no n’haja gaudit les millors mels al seu moment. Llàstima que ens resulte difícil trobar la relació harmònica entre els poemes, tal com els hem anat llegint, i la vida concreta, íntima i privada de l’home. Del que no hi ha dubte és que entre l’obra i la vida de March hi ha una subtil trama. Potser en altres poetes del seu temps no era així, ja que modelaven el seu verb al servei dels capricis de la cort que els escoltava; però, en Ausiàs March, precisament, passa el contrari; bona part de la universalitat, l’originalitat i la modernitat de la veu del poeta es troba en el combat de dialèctic, obsessiu i constant que manté entre el seu cos i la seua ànima concrets, en el seu dir insistent en primera persona, en el fet que s’ausculta i s’interroga en la fosca soledat, quan no es dirigeix personalment a un altre, siga una dona particular o les dones en general, siga un amic o el senyor rei, siga el mateix Déu.

Pàgina 121 , Josep Piera, “Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March”, Primera edició: octubre 2001, El Balancí, Edicions 62 s/a

Fragments - Albert Camus (1)

2007-10-23T09:54:00.000+02:00

“Ja dins de l’aigua ve l’esbalaïment, l’ascens d’una viscositat freda i opaca; després, capbussar-se, brunzents les orelles, el nas fluent i la boca amarga -nedar, els braços envernissats d’aigua, eixits del mar per daurar-se amb els raigs del sol i abatuts en una torsió de tots els músculs; la cursa de l’aigua damunt el meu cos, la possessió tumultuosa de l’ona per les meves cames-, i l’absència d’horitzó. A la platja, caure damunt la sorra, abandonat al món, de retorn al meu pes de carn i ossos, estabornit de sol; una mirada, de tant en tant, als meus braços, on clapes de pell seca mostren, amb el lliscar de l’aigua, el borrissol ros i el polsim de la sal.”

Pàgina 15, Albert Camus, “Noces/L’estiu”, dins de "Noces", primera edició: abril 1992, Les millors obres de la literatura universal segle XX, Edicions 62 s/a

Fragments - Joan Fuster (1)

2006-10-17T15:33:00.000+02:00

“L’amor no és sinó un paroxisme contingut, que, o bé es reabsorbeix en consumar-se, i això mai no serà més que d’una manera interina, o bé esclata al xoc d’un obstacle o d’una contrarietat, petits o grans. És una mena de voracitat que no tolera traves, i que, si en troba alguna que no pot o no sap superar, es regira amb una fúria obsessiva, irruent, capaç de crueltats absurdes.”

Pàgina 89, Joan Fuster, “El ben enamorat i el mal enamorat” (Lectura de Roís de Corella), Edició especial per a EL OBSERVADOR, 1991, Clàssics Catalans del Segle XX (número 60), Edicions 62, S.A.

El destí

2006-09-27T23:23:00.000+02:00

El destí no existeix. Quan donem sentit subjectiu a situacions purament atzaroses és quan els fets se’ns presenten com una prova més de la nostra predestinació (al que sigui). Però no som conscients del què ha passat abans d’aquest atzar. Podria ser que aquest deixés de ser-ho vist des d’un altre punt de vista (una altra vida) i, per tant, allò que ens semblava un fet inexplicable, en definitiva no sigui res més que una conseqüència absolutament lògica d’un altre esdeveniment de naturalesa, diguem-ne, humana, trencant-se així qualsevol explicació no racional que justifiqués el nostre recorregut vital, en principi no triat, a partir d’aquest atzar.

Podem aventurar-nos, doncs, a entendre la vida com una successió simultània d’atzars subjectius - que seria el mateix que vistos des d’un sistema de referència relatiu - , d’atzars provocats inconscientment o conscient i de les accions fruits de les decisions que emprenem al respecte en cada una de les situacions anteriors – amb les quals provoquem nous atzars inconscients o conscients. Essent estrictes, aquests nous atzars conscients deixarien de ser-ho en el nostre sistema de referència relatiu, però podem continuar anomenant-los així perquè ho continuarien sent per la majoria de la resta de sistemes de referència relatius implicats.

Si existeixen sistemes de referència relatius, en principi n’hi ha d’haver un d’absolut. Però aleshores, qui podria ser-ne el parametritzador sense convertir-lo automàticament en relatiu? Déu? No ho crec perquè, en el cas de que existís, quin paper més banal que tindria, oi?: simple espectador dels recorreguts vitals (si aquests es generen tal com hem vist anteriorment, ell no hi podria pas intervenir) Hem de tenir en compte, però, que aquests sistemes de referència són en realitat eines per a poder entendre i interpretar la realitat, formen part d’un llenguatge.

Insisteixo, el destí no existeix perquè voldria dir que existeix un pre-destí, és a dir, algú o quelcom que determina aquest destí. I com que interpreto, i sostinc, que els punts i a part o el punt final de la nostra vida són conseqüència de la suma d’atzars amb que ensopeguem i d’accions (o decisions) que emprenem, el pre-destí deixa de tenir sentit i, per extensió, el destí també. Tot té una causa, explicable o no des de certs sistemes de referència relatius o subjectius, però perfectament retratable i explicable des del sistema de referència absolut.
Alguns escriptors i alguns polítics (no tots perquè per sort encara n’hi ha que saben què vol dir “fer política”) creuen estar asseguts a la poltrona fixada en el centre de coordenades d’aquest sistema absolut, però els qui no només s’ho creuen sinó ho utilitzen de forma perversa són els funcionaris, gestors o com li vulguem dir, de les diferents Administracions religioses.

Potser totes aquestes reflexions no són més que això, un microreligió personal però, en definitiva, és la meva i, a més, unipersonal: no emmerdo a ningú.

Presentació

2006-09-19T19:30:00.000+02:00

Hola a tothom! Tal com el seu títol indica, en aquest bloc us parlaré de tot una mica i, evidentment, seguiré amb atenció els vostres comentaris. Fins ben aviat!

Oriol